Per Tutatis!

Peter Bagge
La Cúpula

Peter Bagge és un autor imprescindible per entendre l’evolució del còmic underground i la novel·la gràfica als Estats Units i, per extensió, al món occidental. Amb “Odio” (“Hate”) va fer un retrat impagable de la seva generació i probablement un dels millors còmics amb que un adult es podia entretenir als anys 90. Abans d’això, és clar, havia deixat clares les seves intencions amb “Mundo Idiota” (“Neat Stuff”), però va ser amb aquesta primera que va aconseguir el veritable èxit. Però, això va ser fa quasi vint anys i, com podreu imaginar, el món ha canviat des de llavors. Ara tenim mòbils, internet, xarxes socials i tota una sèrie d’avenços tecnològics que, per suposat, no han fet canviar ni un mil·límetre el tarannà humà. I és amb aquest panorama que Peter Bagge torna per construir una història llarga que em reconcilia amb el seu treball després d’uns anys editant obres d’èxit però insubstancials.

Ara bé, Bagge ja no és aquell autor jove i rabiós que solia ser. L’edat l’ha fet madurar (en el bon sentit!) i això es veu reflectit en una obra rodona com aquesta que dista prou d’allò errant que solia ser “Odio”. El fet de tenir un principi i un final, evidentment ajuda, però en tot cas es nota un guió més treballat. Però compte, tampoc vull que enteneu el que no és. Aquí el que trobarem és una galeria de personatges prou tocats de l’ala, a la trentena i coetanis de Buddy Bradley, que es veuen atrapats entre les seves vides fastigoses i una existència virtual absurda. Terreny ben adobat per l’autor, en altres paraules.

La història, que es desenvolupa a base de girs i colps d’efecte, sense ser brillant sí resulta certament entretinguda. Aconsegueix allò que es proposa, que és ser un bon còmic per passar una estona de lectura divertida. Gràficament, com podreu endevinar Bagge, segueix fidel al seu estil tan personal. És cert que aquest, tot i que és indubtablement simpàtic, de vegades resulta limitat però, l’autor té experiència de sobres encaixar-lo de manera efectiva en tota mena de situacions.

En conclusió, he de dir que m’alegre de poder recomanar de nou tranquil·lament un còmic de Peter Bagge. I més tenint en compte el deute que tenim amb ell molts lectors de la meva generació. “Other Lives” no és el millor que ha fet però, sí confirma que encara és molt capaç de fer bons còmics d’entreteniment, i fins i tot d’incloure-hi moments inspirats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!