L’estratègia és vella: llançament d’un globus sonda per fer emergir queixes i reivindicacions i a continuació cedir allà on hi era previsible des del començament. Així fa l’efecte que s’ha negociat. Però allò més greu ja s’ha colat. Tal és el cas de la informació sobre el catàleg de noves titulacions universitàries (graus): l’escàndol de les humanitats eclipsa una càrrega de profunditat en les àrees científiques.
La premsa s’ha fet ressò fa uns dies: el ministeri corresponent, la secretaria d’estat o la secretaria general del “consejo de coordianción universitaria”, o tots plegats, s’han posat d’acord en esbombar les conclusions preliminars de les subcomissions de treball que proposaran els catàlegs de les respectives titulacions universiàries a la resta d’òrgans de decisió. Aquestes que, diuen, ens faran convergir amb la resta d’Europa en un espai universitari comú, encara una mica llunyà. Un novetat important és que les actuals llicenciatures de 4-5 anys, passen a tenir una durada de tres anys (excepte algunes titulacions tècniques i d’alta especialització), l’anomenat “grau”. I després es podria adquirir una professionalització més específica amb la titulació de “màster” d’un o dos anys de durada. Vist així, res que objectar sempre i quan el “grau” represente un ensenyament generalista, transversal i interdisciplinar. Magnífic si volem preparar universitaris amb una formació flexible per afrontar un món cada vegada més complex. En aquest context, no s’entén que una titulació com “humanitats” desparega del catàleg, doncs semblaria ben adaptada a les finalitats indicades. Tanmateix, seria acceptable una reducció de les catorze (14!) titulacions de filologia actuals… sempre que es fes amb una mica de racionalitat: té sentit mantenir una filologia espanyola i agrupar tota la resta (del català a l’alemany, passant per l’anglés, l’euskera o l’italià) en “llengües modernes” (deixant de banda les “orientals”)? Sospitós i barroer. Aquestes propostes (adobades amb l’eliminació de la història de l’art com a titulació) han posat en peu de guerra estudiants, professors i alguns equips rectorals, alhora que la Generalitat catalana, a través del DURSI, ha dit que no accetarà la desaparició de filologia catalana del catàleg de graus. Mentrestant ningú no mira cap a l’altre cantó. O ens fan mirar en la direcció oposada (titular de “El País”, 6-5-05: “Ciencias experimentales y de la salud: Catálogo sin apenas cambios”).
Què vol dir que titulacions que actualment són de segon cicle (bioquímica, biotecnologia, ciència i tecnologia d’aliments o, fins i tot, enologia) passaran a ser graus? És això coherent amb el retall de les titulacions d’humanitats? De primer, és evident que el ministeri ha cedit davant certs grups de pressió de científics: així s’estalvia en globus sonda. I de segon, el que em sembla encara més greu: ni més ni menys que anem en la direcció contrària a la desitjable i de cap a l’expansió de l’analfabetisme funcional entre els titulats de ciències. Pensem un mica: a la crisi profunda en la que es troba l’educació científica i de les matemàtiques a l’ensenyament secundari i el batxiller (això ho saben molt bé tant les professors de ciències dels instituts com els de les universitats que hem de fer classe en primer curs) afegim unes titulacions híperespecialitzades des del primer any. Sense solució de continuïtat passarem de joves amb una formació rudimentària en matemàtiques i física, i que a penes saben de formulació química, al primer curs de biotecnologia o de bioquímica. A clonar gens amb els peus, sí senyor, perquè de l’ús racional de la tecnologia més val ni parlar-ne quan no tindrem ni els més mínims fonaments científics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!