Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

4 d'abril de 2006
0 comentaris

Drama humà

Hi tinc, entre mans, un llibre sobre un drama humà que ha tingut un cert ressò. És el primer cop que m’endinso en aquest món dels fets luctuosos, tristos i despullats, aliens, del tot, a una qualsevol referència política.

Tot hi és, doncs, diferent. No hi ha a penes documentació. Cal conduir-se com les formigues: anar a cercar, mica en mica, les referències. Unes referències que es plasmen en un concert de veus, en una polifonia àmplia i dilatada. Cal operar com el meu benvolgut i molt estimat Sherlock Holmes, ensumant les pistes i empaitar-les talment un llebrer.

Per ara, només m’he acostat als cercles concèntrics més exteriors al rovell de l’ou de l’assumpte. L’acostament, però, hi és progressiu i ineluctable. La família, la gent pròxima als actors del drama, els deixo pel final, quan sàpiga totes les preguntes i bona part de les contestes.

Serà, per tant, un relat cent per cent oral. Refent biografies de persones poc conegudes i sense projecció pública. Vertadera enginyeria dels detalls.

Quelcom diferent. Quelcom únic. Quelcom, per descomptat, que apassiona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!