Quan escric textos llargs tinc per costum de revisitar en Josep Pla. El mestre. És com una mena de gimnàstica que em permet de recuperar i renovar registres, de reprendre el so de la llengua, d’afinar adjectius, que em facilitat, curt i ras, d’escriure millor.
Pla, talment una gimnàstica.
Això em passa amb ben pocs d’escriptors: en Joan Fuster, en Josep M. de Sagarra, en Josep M. Espinàs, en Gaziel …
Tot llegint un dietari de l’Àlex Susana, em va fer gràcia comprovar que el poeta feia tres quarts de mateix. Fet i fet, com en Josep Pla, n’hi ha de ben pocs.
Ara estic gaudint d’un dels seus darrers aplecs, en l’obra completa, és el volum 39, “El viatge s’acaba”, el qual aplega visites del mestre a llocs com ara: les Canàries, Cuba, Veneçuela, les dues Alemanyes, Polònia, Rússia, Dinamarca, Londres… i, en acabat, un xicotet dietari.
No en tinc, de paraules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!