Tres individus: A.G; J.I.G; i J.M, president, conseller delegat, i secretari del consell d’administració del Banc Bilbao Biscaia, tots ells casats i majors d’edat i de nacionalitat espanyola, han fet aprovar per la junta general d’accionistes llur un pla de blindatge, el qual, cas de rescindir-los els contractes, els permetrà de percebre un botí -perdó, no sé pas on tinc el cap darrerament- uns emoluments de …
… 122,6 – CENT VINT-I-DOS AMB SIS- milions d’euros!!!
Aquests impresentables pirates són els que, dia si dia també, no s’estan d’exclamar-se contra els abusius (sic!) costos laborals del segon banc espanyol. Costos que cal contenir i fer minvar. Plantilles que s’han d’escurçar -altrament no podríem pas abonar sous i premis tan galàctics. Tres apòstols del capitalisme que s’han blindat per tal de fruir, contra que sigui, d’una bicoca vitalícia. I cas d’anar de pet al carrer, possibilitar-los l’accés al molt restringit club dels milionaris.
L’humil servidor que manufactura aquestes pobres lletres encara no ha sentit ningú alçar la veu contra tan poderosos senyors. Ni les esquerres -perdudes, absents, distretes o desmenjades-, ni el socialista govern espanyol … Ei, que hi ha algú? Ningú. Res. Zero.
I jo que crec molt en la llei i en el sector públic i en la tutela pública, penso que en caldria una, de llei, contra la rapinya i contra els rapinyaires. I per estrenar-la, podríem començar per aquests pinxos, valents, i mil homes del gran i totpoderós very very big supercapital.
Oi que si?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si et plau, diguem-los paràsits, sangoneres, càncers de la societat, grip avi-bancària, peste porcina, linfomes, padrinos, dirigents-escombraria, escoria social… tot el que vulguis. I no et plantegis que hauriem de fer amb ells, que podriem acabar processats.
Els qualificatius es queden curts. Jo diria simplement lladres, de coll blanc, però lladres senzillament, encara que amparats per la llei