L’escriptura és passió, és necessitat, però també és, en el meu cas, obsessió i delit i pruïja. Des que engego un llibre fins que l’enllesteixo no me’l puc treure del cap. Em llevo i m’hi allito amb ell. Vasta i indefugible, per plaent, condemna.
Els dies passen bo i empenyent l’escriptura -cap dia sense una línia, un paràgraf, millor encara, un foli!-.
Quan arribes al final, i comences la reescriptura, arriba un moment que has de dir prou. L’esforç psíquic, primer de tot, i el físic, és prou gran que et cal passar pàgina. Això sí, l’enllesteixes amb tota la dignitat que unes competències limitades i mòdiques et permeten.
L’endemà, ja se sap -convé fer espai- en començarà a rodar un altre de llibre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!