Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

5 d'abril de 2006
0 comentaris

Ob-se-ssi-ó

L’escriptura és passió, és necessitat, però també és, en el meu cas, obsessió i delit i pruïja. Des que engego un llibre fins que l’enllesteixo no me’l puc treure del cap. Em llevo i m’hi allito amb ell. Vasta i indefugible, per plaent, condemna.

Els dies passen bo i empenyent l’escriptura -cap dia sense una línia, un paràgraf, millor encara, un foli!-.

Quan arribes al final, i comences la reescriptura, arriba un moment que has de dir prou. L’esforç psíquic, primer de tot, i el físic, és prou gran que et cal passar pàgina. Això sí, l’enllesteixes amb tota la dignitat que unes competències limitades i mòdiques et permeten.

L’endemà, ja se sap -convé fer espai- en començarà a rodar un altre de llibre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!