Tots els països seriosos, almenys en el camp energètic, miren de retenir tant com poden el control sobre la producció i distribució d’electricitat i gas, prenent mesures per tal d’evitar que caiguin en mans foranes. França, Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, Àustria, en són exemple concret.
La intervenció pública, en aquest cas i en molts altres, apareix, doncs, com una útil i a més profitosa. La provisió d’energia, fet i fet, és un servei públic cabdal. Balder és esperar que pensin en l’interès general -els de la majoria social- quatre ricatxos o capitalistes que no volen altre que engrossir les pròpies butxaques.
Cal felicitar-te, per això, que el govern espanyol hagi pres mesures per mirar de retenir la titularitat i prerrogatives públiques sobre ENDESA.
Fa quatre dies, el gegant alemany E.ON ha decretat un increment de tarifes, al seu país, d’un 20%. I ho ha fet malgrat haver obtingut beneficis desorbitats durant l’exercici passat.
¿Hi ha algú tan ingenu i bojament neoliberal que pretengui que quelcom tan important per a l’economia, per a la vida social, estigui subjecte al basar mercantil?
¿Hi ha algú tan babau que pensi que es bo que els governs renunciïn a la possessió d’instruments per fer política i d’intervenció estratègica, per acarar la transició energètica vers l’era post-petroli?
Un aplaudiment sincer, doncs, pels governants espanyols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només per afegir un argument més.
Us enrecordeu del desastre que va representar fa pocs anys la privatització de la distribució i generació d’electricitat a un lloc com California ?
Primer dius que Alemanya és un país seriós en el tema de l’energia perquè "controla" el mercat. Després la poses com a exemple del que no s’ha de fer, remarcant la pujada de preus d’E.ON.
Si els estats es tornéssin seriosos (segons els teus paràmetres) i nacionalitzéssin, per exemple, el mercat de distribució del petroli, em pots dir com s’ho faria per controlar el preu al qual compra la energia? (Fixa’t que dic el preu al que COMPRA).