Mica en mica, el fred es retira. Les hores de llum s’allargassen. La gent omple, amb més freqüència, carrers i places. El sol no es conforma d’acaronar i ja crema. Tot comença a tenir aquell tast singular, familiar, una sensació grata de cosa vista i viscuda.
I enmig de tot plegat, l’anunciat alto-el-foc permanent d’ETA. Sens dubte la millor notícia i la més gran esperança -a manca de veritables camins de plenitud nacional i social- d’ençà la recuperació democràtica.
Un camí que serà llarg, difícil, i complex. Reagrupament de presos; punt i final a la kale borroka; legalització de Batasuna; veritable rescabalament moral i econòmic de les víctimes; mesures de gràcia pels empresonats; dret de decidir el seu futur de les basques i els bascos … Tot de temes que són damunt de la taula i que fan part d’una agenda política prou curulla.
Primavera; bonança econòmica i infantament d’una grossa esperança després de tanta mort i patiment.
La millor política acaba d’irrompre en les nostres vides … La política que aporta solucions i acara reptes i riscs en benefici de tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens sort de creure encara que aquest sistema en què estem sigui un sistema "recuperat". Sobreentenc que, per tú, "recupera" el sistema que el franquisme va anul.lar. Si a tú t’agrada aquesta "política" i aquesta "recuperació democràtica", si et sents còmode essent súbdit de la infanta leonor i del que es decideixi al parlament d’espanya, tens molta sort, molta.