PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

0

és allò, el no sé què

el que em fa bullir

i em faig efervescent dins de la teva boca,

son les teves mans entre les meves,

les que dibuixen meravelles sobre la meva pell,

és allò, el que vull donar-te

entre un passat i un present i un futur difuminat,

és allò, el que ens atura és el cel

el no sé què és un desig inparable

les meves mans reconeixen la teva arquitectura

les teves ja la coneixien

i així amb allò i el no sé què

la roba sobre el terra, els llençols fora del llit

i tu i jo

recitant orgasmes, vers darrera vers, de memòria,

i tot lo altre no importa quan els estels baixen

tu i jo

traçant mapes sobre la nostra geografia

 

montse pellicer mateu

imatge google

 

 

SENSUALIDAD 9

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

quan sembla que no pots sentir més dolor

un instant et fa treure tota la ràbia

i aquesta angoixa es torna a fer present

quan sembla que no pots continuar

el cos es paralitza, i emmudeixes perquè no pots dir res

– estic paralitzada

impotent

lluitant per sortir i veure el sol-

sento les veus d’infants que en retornen al passat

admiro la força dels adolescents per canviar el món

– busco la sensació de llibertat

l’ànsia de lluitar per ser diferent

i no caure en els errors dels més grans-

la vida passa a gran velocitat sense poder aturar-la

sols intento sentir la felicitat de poder ser en un món que no encaixo,

– com més m’endinso en el meu propi jo

desapareixen vels i teranyines-

alliberant pes,

somiant que la felicitat no és una quimera

canviant per preparar-me per sortir al carrer i començar

– traçaré un nou mapa del món

d’aquest món que és meu i és el meu univers-

potser caminaré sola,

potser els estels no són estels,

potser aquest món no és el meu món

 

quan tot sembla que s’acaba s’inicia un nou principi

el naixement de nous camins i un destí en construcció

ara les peces del meu cosmos particular estan dispersades

– la tasca es ajuntar universos

de totes maneres la bogeria no és més que un estat mental

o una manera de viure

a contracorrent sempre, perquè no vull ser igual ni similar

 

montse pellicer mateu

imatge google

 

dolor 1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 30 d'agost de 2015

què té el silenci que a vegades fa tant de mal?

que va cosint esvorancs enllaçats?

 

i aquestes nits eternes d’insomni

es succeeixen enmig de sentiments trencats

no hi ha seducció ni la dolçor d’abraçades

–  coixins entre les cames per abraçar-me

i entortolligar-me enmig de plors-

t’estimaré sempre, així tal com ets, sempre

dins d’una eternitat perenne

– i sempre et donaré aixopluc-

-però jo no tinc aixopluc sols un dolor intens-

 

qué té el silenci que no em puc escoltar?

desesperada de paraules,

em bressola la imatge d’un t’estimo d’ahir

 

– i ara sense respostes ni sorolls

ploro les paraules que m’he deixat per dir-

 

-tant poc importen les meves carícies

que t’has deixat anar?-

 

que té aquest silenci que em fa trontollar

i ja no puc ser ningú?

montspe pellicer mateu

imatge google

 

 

noia 1

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 21 d'agost de 2015

t’estava esperant des de feia temps

potser massa temps,

potser des de que l’univers es va fer univers

entre música dels Stones, entre la gent,

allà estaves tu,

però potser no et vaig veure i  vaig passar de llarg

entre copes i miratges

i en l’instant en que la lluna va canviar

el mar es va enfosquir

t’estava esperant, en una dolça espera

sempre desitjant formar part d’un món complicat

buscant el lloc i moment oportú

alçant la mirada sense horitzó i tant perduda,

no hi ha prous miralls per fer un trencadís

per entendre que ja tot s’ha fos com en un joc de màgia

jo pensava que era màgia, i que era suficient

ara en el present, em reconec insuficient imperfecte i humana

però puc ser papallona, amant i perversa

perquè la meva tenebra ha despertat per acompanyar-me

segueixo escoltant les lletres dels cantants

cercant entre elles la meva cançó

una per a mi, però me l’han robada

m’han pres la cançó,

hauré de cercar-ne una que parli de mi i potser de tu

i de tantes i tantes vides, que soles, ploren dins d’una cambra

per sortir al carrer i sobreviure a la vida que ens capgira

refent les emocions trencades, esmicolades i llençades

per oferir-se en una orgia sense fi

perquè no hi haurà fi

 

 

montse pellicer mateu

imatge google

 

 

dona dormida 1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 18 d'agost de 2015

vas entrar dins la meva vida com l’aire fresc

tot i pressentint que el meu món canviaria

et vaig obrir les portes de casa meva,

el meu cor i l’amistat

i tu vas teixir una xarxa de mentides i enganys

quan deies que m’estimaves

i el que feies era prendre’m tot l’amor,

jo volia creure,

i vaig aclucar els ulls per no veure-hi,

jo volia sentir que no era veritat el que intuïa

ara havent estripat tota la meva vida

m’he vist abocada a la solitud

vas entrar a la meva vida, simplement, sense esperar-te

com un huracà t’ho has emportat tot

i jo he seguit estimant-te

creient que havia de passar

perdonant per la felicitat dels altres

i la meva infelicitat

ara, per fi he descobert que sota uns ulls de llum

existeix l’obscuritat

i has fet del meu dolor un infern tant punyent

que m’omple de ràbia i desconsol,

la tristor ha parat a casa meva,

oblida’m si us plau, oblida tots els moments compartits

ja m’ho has tret tot,

ja tens el que tant volies

sols vull un tros de pau,

plorar fins assecar-me

i pensar que tot ha estat un somni

per caminar sola,

tant sola que la por m’abraça

 

montse pellicer mateu

 

imatge google

 

gotes

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 3 d'agost de 2015

l’estiu que varem perdre

entre crits d’independència i ressons d’onades

quan ens varem adonar que ja havia acabat tot

quan el sol ens cremava la pell i nedàvem junts sota les aigües de mar

l’estiu que varem perdre

i varem sentir el dolor de la vida quan esgarrapa i se’n porta un tros d’ànima

quan la tristor en les mirades es va fer insuportable

quan la vaixella trencada no es podia enganxar perquè perdia l’aigua entre escletxes,

l’estiu que varem perdre

amb tot l’amor del món

i les fotografies d’una vida anaven colpejant contra els nostres cors

l’estiu que varem perdre

varem perdre tot, tot,

i la vida com la coneixíem no tornaria a existir

quan un castell cau desprès d’un bombardeig

quan teníem la lluna als nostres peus

l’estiu que ens varem perdre

amb retrets i interrogants

es va fer massa tard per donar respostes a preguntes llençades a l’aire

l’estiu que ens varem perdre

massa tard per retrobar-nos

quan l’angoixa i les llàgrimes no eren prous per consolar-nos

l’estiu que ens varem perdre i ho varem perdre tot

 

Montse Pellicer Mateu

imatge google

 

 

 

pluja 2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

jo  sols volia romandre dins la nostra bombolla, que era eterna

aquell món que junts construíem cada dia

on res importava sols nosaltres

i ens era premés ser com som, sense cap retret

pensant i creant un món futur on poder ser lliures,

jo sols volia i pensava que l’amor tot ho pot

però era això, jo sols volia, i no tu no volies,

ara desfeta entre cendres, intentaré replegar el que queda

jo sols volia ser la llum que t’has emportat que llueixes essent meva,

he obert els ulls per comprendre que la veritat fa mal

jo sols volia un camí nou davant l’horitzó que la vida ens regala

sé que no hi hauran més vides, ni més sortides de sol

i que errar és tant humà pel qui estima

jo sols volia ser el que tu volies, i no sóc sinó jo tan imperfecte com veus,

els meus ulls parlen i desprenen gotes de vidre

el meu horitzó s’ha fet tant gran que l’univers es tot meu

les meves cendres sobrevolen el teu mur

cada onatge et recordarà les tardes d’estiu, d’hivern, de primaveres i tardor

que han sentit el meu cos tant a prop com si fos el teu

i els teu ulls em cercaran, quan jo ja no sigui sols que una espurna

que s’ha endinsat en el més profund de tu

per no marxar mai més,

amb el temps les absències es fan esfereïdores

jo estic tocada fa tant de temps que l’oblit es farà tant etern com el món

la bombolla del nostre món viatja sola en busca de donar aixopluc

a dos ànimes perdudes altre cop en el temps i espai infinit

-diguem que quan els teus llavis han tocat els meus no els coneixies

i quan arribes a port no estaves a casa-

caminarem junts amb l’esperança d’arribar a la perfecció dels esperits

-agafa’m la mà que demà és tot un repte-

 

montse pellicer mateu

 

8/07/15

imatge google

 

 

 sensualidad y rojo

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

agafo totes les emocions i les deso dins el meu calaix

m’endinso tant perduda i sola

com aquella nena que busca l’aixopluc del seu pare

-i tu ja no hi ets

i ploro l’enyorança de les teves paraules-

emmalalteixo abraçada de dolor

i la lluna omple de llum aquest mar tant nostre

on cada dia m’omplo de sal

intentant comptar cada engruna de sorra

–          i la immensitat m’absorbeix-

el meu cos resta un vehicle per transportar la meva ànima

que a voltes assedegat de passió es revolta

caminant a palpentes perquè se m’han esborrat camins

–          una vida nova s’obre

quan la realitat ja fa mal-

abraça’m ara que no es tard i conta’m un conte

demà serà un altre dia, perquè sóc tant petita

davant un món que fa mal

–          i no puc seguir –

 

montse pellicer mateu

2/07/2015

imatge google

 

 

NENA TRISTA

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 24 de juny de 2015

arribo amb la desesperació de qui li marxa la vida

i et vull esprémer fins l’última gota,

fent que et quedis ben esmicolat,

sento l’ànsia de ser i viure i assaborir-te

ensalivant-te, ensalivant-me,

llepant-te un i altre cop am deliri,

per quedar-me amb el teu gust  i tacte

perquè tu et presentes davant meu com un desig poderós

a vegades inassolible, ets el meu pecat original,

la meva temptació, la meva luxúria, la meva perdició

per tu pecaré un i altre cop

perquè per tu obro la nevera cada dia i el congelador

com en una catarsi per refrescar-me

i agafar-te un trosset per endur-me als llavis

 

montse pellicer mateu

24/06/15

imatge google

 

tentacion xoco

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 21 de juny de 2015

m’omplo els peus d’aigua

m’omplo el cos de sal

arreplego grans de sorra que vull comptar

-i em descompto-

miro a l’horitzó blau que tinc al davant

-buscant respostes,

cercant silencis-

voldria dormir-me mentre el mar em fa arribar cançons

-com la cançó desesperada de Neruda-

la sal que m’ha embolcallat i uns cabells despentinats

viure descalça i amb el cos nu

es tastar la llibertat que es trenca al tornar d’un somni,

contemplar la vida sobre una roca sentint les suaus carícies de la brisa

-i els petons del sol sobre la pell-

-i les paraules d’amor de les onades-

tot encadenant aquells versos que mai et diré ni em diràs

-vivim sota el paraigües del cel-

i jo seguiré essent aixopluc de pluges i tempestes

aquí descalça, nua, vora el mar, buscant petxines i pedres per olorar

 

montse pellicer mateu

21/06/15

imatge google

 

NUA MAR

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 19 de juny de 2015

absència

sento l’absència en lo més profund de mi

la teva petjada ha buidat una part de mi,

és  sentir que m’han mossegat i em falta un tros de tu

i no l’omplo,

incompleta estic incompleta quan et penso,

tinc els teus ulls

conservo les teves carícies

i el tacte de les teves mans

fins i tot el teu alè,

i no m’omplo

en les llargues nits que et busco i et parlo

fins i tot puc sentir com acarones el meu cabell,

i no et veig,

sento el dolor de no tenir-te,

tinc els teus llavis

retinc les teves paraules

sóc part de tu,

vull que et quedis i em visitis cada nit

que em vetllis cada somni

i em donis un petó al front,

dóna’m un moment més amb tu

agafa’m de la mà

jo sols vull estar amb tu una estona més

 

montse pellicer mateu

19/06/15

imatge google

 

BONA NIT

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 16 de juny de 2015

traço un mot amb el cristall

amb espurnes de la sang dels talls que porto a les mans

d’un mirall esmicolat sota els meus peus,

i tu prenent un gintònic o un whisky en un lloc qualsevol

no hi ha temps, ni esperes en una vida que marxa

se’ns va la vida

com el fum

i el vent va deixant aquelles cicatrius sobre el nostre aspecte

enmig de tot la ciutat i un asfalt que es desfà amb la calor,

calades de cigarretes que s’apaguen

consumint l’aire d’una cambra fosca d’un lloc qualsevol

amb la memòria de nits i dies eterns

i aquest cristall que talla amb la precisió d’un bisturí

i la sang que recorre les meves mans, els meus peus, i que és tant vermella

com les roselles que recullo en el camp d’un passat amb bicicleta,

vull jugar mentre aquest cava es refreda al costat del meu cos

vivint dins de cada bombolla daurada, on s’amaga la meva platja

ara que ja no sé on sóc ni d’on sóc on la fantasia em dugui

m’obro de bat a bat

a palpentes

per tocar-te mentre l’olor al teu fum s’apaga

tant de temps buidant

sense omplir

m’he assecat

sentint rodolar el líquid que m’ha fet bategar

on tot és vermell

montse pellicer mateu

16/06/15

imatge google

 

 

50-sombras-de-grey-598x389

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 14 de juny de 2015

m’agrada la pell torrada

la pell nua

la pell al sol

m’agraden les gotes morint sobre la pell,

i la sensació de llibertat

sota el sol

m’agraden els cabells que es mouen amb el vent

els barrets al cap

i els peus sobre la sorra

m’agrada la vida plena

i m’agrada que tu em miris

vora la mediterrània

on tot és

i sembla que res importa

el sol

la pell

i jo

i la teva mirada

montse pellicer mateu

14/06/15

 

 

imatge google

 

 

dona nua vora el mar

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 8 de juny de 2015

com no rendir-me a l’instint que porto dintre?

com un animal salvatge com una lloba que crida al llop?

m’he vestit de vermell per què em vegis entre els arbres

i duc un cistell farcit de maduixes

he dibuixat el mapa per arribar a casa teva i m’he perdut dins la nit

no duc ni llum, ni espelmes, ni res però entre els arbres endevino els teus ulls

i una alenada de tu m’arriba quan ja m’has clavat les urpes

potser moriré en l’intent però moriré tocada d’amor

 

montse pellicer mateu

08/06/15

 

imatge google

 

caputxeta 2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 7 de juny de 2015

perduda

com la caputxeta vermella

entre llops i camins enmig de boscos

sense lloc

sense pell

sense res perduda

acosto el meu rostre a un animal ferotge

per morir dins d’un mar de sang

però no em ve a recollir ni el caçador

ni l’àvia

ni estic dins de cap panxa

simplement m’he deixat seduir

i no és un conte

perquè no són les dotze de la nit

–          ni he perdut la sabata-

ni era de cristall

ni ha aparegut el senyor Grey

simplement he perdut la roba nedant de nit

i la lluna em va obrir un camí

–          he nascut despullada-

–          i visc despullada-

 

montse pellicer mateu

7/06/15

imatge google

 

 

caputxeta

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari