i tu que no somies?
quan la foscor et tanca els ulls?
i ell llit no et dona consol?
potser necessites l’abraçada d’un cos
que ja no té pell
perquè ha estimat intensament
i tu que no em somies?
mentre escric versos?
sóc la dona insomne
que ha desat el vestit
dins un calaix
i les sabates sota el llit
per caminar descalça
Montse pellicer mateu
19.05.15
imatge google
tu
jo
masturbacions mentals
Europa, una quimera
el món és un orgasme
la vida té sentit
amb
tu
i
jo
l’esperança Nova York
i París a l’espera
tu
i
jo
sota el parany
de la filosofia
és extàsi
montse pellicer mateu
imatge google
fer l’amor sense tocar-se
sols amb la mirada
és desig o amor?
o la desesperació d’un nòmada assedegat d’aigua per sobreviure?
fer l’amor sense saber-ne
dins d’un somni
o la recerca d’un món oníric ?
m’he desvetllat aquesta nit
pensant-me que pintava móns de bruixes i que podia entrar dins teu
que els meus ulls eren els teus
i fèiem l’amor
de les mil maneres imaginables
sense sexe,
les bombes esclataven al voltant i el món s’enfonsava
jo dins del meu propi deliri
somicava demanant amor
per extraure’m tot el dolor que sentia
i la sang brollava
fins a sentir el suau petó d’un príncep que se m’emportava
les bombes i el món seguien
mentre l’amor vermell abraçava cossos
i jo seguia sentint el desig immens de fer l’amor sense tocar-te
pel plaer de sentir
mentre tot es desfeia
quan la vida s’ha capgirat en un sense sentit
i les bombes, amor
les bombes i els morts i el dolor
m’impregnen de dol
no puc dormir
no vull dormir
fins que la meva sang regali una espurna de pau
montse pellicer mateu
5/05/15
imatge google
tant de temps per no saber res més
que quatre lletres i un vers
i un temps per trencar-ho tot
he confeccionat una rosa de vellut vermella
i m’he volgut punxar amb les seves espines
sentir el gust dolç de la sang entre els meus llavis
tastar-me per endevinar de que estic feta jo
– d’anhels, canyella i mel-
d’espècies, de vida, d’herba i de mar
tant de temps per aprendre que un cos és un cos
que provoca o sedueix
que humiteja els paladars
i que s’asseca al sol,
quan l’essència la duc sobre la pell
no necessito els teus llavis per besar-te
sinó la mirada per tenir-te
tant de temps per saber-me
– sense saber que no em cal saber més
– perquè ja em reconec-
montse pellicer mateu
30515
imatge google
no em provoquis si us plau
ja fa temps que la teva mirada em provoca
i la passió no em deixa dormir entre coixins
m’he despullat entre els teus llençols
les nits s’han fet eternes,
– no em provoquis
que el malson és no somiar-te-
menjaré cada dia del teu plat
en dejú
són les maduixes, tendres i vermelles
provocadores
que fan que el meu desig esclati
i entre mossegada i mossegada em llepo els llavis
– la provocació és esfereïdora
escoltant la melodia de” 9 semanas y media”
fem un ball com la Kim Bassinguer?
montse pellicer mateu
270415
imatge google
m’he trencat
– i he fet un trencadís-
sentint l’angoixa de la buidor
a cada cop em trenco
sóc fràgil
a cada desencís em buido
sóc una caixa de vidre
que al caure és fa mal,
– i si em refaig vibro
sento i m’apassiono-
visc encesa de passió
– m’encenc i deixo anar guspires-
somio per no viure desperta
– tal vegada fugir és la millor manera
d’oblidar, entre copa i copa i un ball que no acaba-
sento l’onatge que em crida a l’abisme
– si em llenço no tornaré a viure-
crida’m a ballar la resta de la nit
– mentre em mossegues les orelles
i em mires per abraçar-te-
no hi ha res més destructiu
que la rosa que no existeix ni el niu dels ocells
– miro el meu cos entre restes d’espill-
– aquell que he trencat-
– per oblidar-me-
montse pellicer mateu
240415
imatge de google
-perquè m’acompanya el desassossec
i em sento tant fràgil?-
perdo l’equilibri i sentint el vertigen d’un abisme
on no vull arribar
el món s’esmicola,
-i no vull pensar ara –
obriré les portes de l’amor amb la generositat
de no esperar res,
-perquè em persegueixen tantes lletres que no puc escriure?
ni descriure?, ni conec? ni reconec?-
tant senzill com aclucar els ulls
per deixar-me portar
allà on la vida giri i em faci girar
montse pellicer mateu
120415
imatge google
em rendeixo, quan no em surten els mots
ni trobo la frase correcte
em rendeixo quan la vida s’aplega
i desplega,
insensata sense demanar permís,
m’embolica enmig de llums i ombres,
em rendeixo a tu
quan em dormo
i m’aixeco
i veig la llum del sol
que dibuixa ombres
montse pellicer mateu
imatge de google
com va dir escarlata –ho pensaré demà perquè demà serà un altre dia-
i aquest matí he trucat a la porta de casa teva
vestida de primavera,
vestida de mil colors i de cap,
perquè en realitat el que vull és seduir-te
per atrapar-te desprès,
no hi ha joc que valgui cap penyora
ni rosa vermella que em complagui més
sinó té espines per punxar-me,
per sentir la dolçor de la sang
mentre m’emporto el dit als llavis per assaborir-me,
aquesta nit l’he passat en vetlla plena d’insomni
per resoldre el trencaclosques que existeix entre casa meva i la teva,
-però ho pensaré demà perquè demà serà un altre dia-
avui ja és demà i després de vestir-me
he trencat el mirall
que m’ha retornat la mateixa imatge que ahir,
-per comprendre que ja no sóc la més bella donzella-
ja que de donzella no en tinc res,
ni sóc la madrastra ni la Blancaneus-
així que he decidit estripar tota la roba
per rentar bé els armaris humits del temps
i emprendre el vol on el cel serà el meu sostre,
però ara si et plau, obre’m la porta de casa teva
omple’m de roba nova,
fes-me una festa per celebrar-me,
i treu aquell vi vell que com jo, no ha perdut el bon gust
i beu-me,
que demà tindré temps per pensar-me
montse pellicer mateu
18.03.15
imatge google
esclava del silenci i del dolor,
esclava,
sola dins la foscor
sóc un miratge del temps,
m’he donat a la única perversió que conec
abandonar-me per deixar de ser,
no és la por ni la incertesa
qui em durà a la violència consentida
mentre sigui jo qui tingui les claus de la meva porta,
esclava de tants silencis
el temps és qui m’allibera de mi mateixa
montse pellicer mateu
imatge google
sota l’aixopluc del blau,
lliure,
sobre l’herba verda
descalça,
m’he posat un barret de palla al cap
mossegant fonoll,
acaronant les flors amb les mans
m’he deixat caure,
recordant la cançó de Pau Riba “el jardinet dels lliris”
evocant el gust i l’olor d’un temps,
les sensacions d’instants congelats
amb versos d’amants,
desfullant les margarides
estupideses d’un passat,
rialles de mirades,
complicitats,
ajuda sobre l’herba puc retenir el moment
i somriure,
sentint altre cop la sensació de no haver-me mogut,
ara em veig tant feréstega com abans
sense desfullar margarides ni bufar angelets
montse pellicer mateu
imatge google
on la llibertat comença i el sol s’apaga
on mor el dia i neix la temprança
sense cap més paraigües que una solitud pensada,
durant els dies d’hivern quan pesa la desesperança
puc pensar-me i estimar-me una mica més,
mentre entortolligo els meus cabells entre els meus dits
i els deixo anar…
perquè caiguin sobre la meva espatlla, sentint la sensació
d’haver pogut aturar el rellotge que he decidit no acceptar
perquè marca un temps que no és el meu
senzillament sóc propietària de cada instant que esgarrapo
amb el deliri d’un animal salvatge,
petits instants plens d’instints primaris
quan se m’han caigut tots els vels per mostrar-me la meva imatge
aquí i ara sense cap pretensió
he decidit arrancar els pètals d’aquella flor que ha caigut del meu jardí
el destí és el que jo emprenc sense aturar-me
montse pellicer mateu
imatge google
m’he vestit de nit,
m’he disfressat per jugar
he somiat a no ser,
entre copa i copa he desfet el llit
m’he estirat a terra i he tocat el sostre,
ara diguem de quin color són els estels de nit?
i m’has teixit una diadema de flors de gessamí,
per fer la seva olor eterna mentre el foc estigui encès,
m’he vestit i desvestit mil vegades,
mil,
em disfresso i em despullo, em vesteixo i em tenyeixo
i sóc jo, la que sanglota llàgrimes a voltes
quan el temps bufa l’aire gèlid i no tinc cap llençol per guarir-me,
res, no tinc
sense res perquè he gastat tots els vestits
i ara llueixo espurnes d’encenalls per atrapar el foc,
res, no tinc
montse pellicer mateu
16/02/15
Imatge google
res a amagar,
tot a imaginar,
quan és dolça l’espera
d’un desig que t’empeny amb força
a un abisme ocult darrera un tros de tela,
espero impacient l’onada de la teva mar
reposant sobre la meva platja,
tenyint el meu vestit de purpurina d’estels,
i sentir el goig de nedar dins aquest blau
que m’engoleix,
sense adonar-me he despertat sobre la sorra nua,
encisada per la cançó que el mar xiuxiueja
recordant que asseguda als seus peus
he sentit fluir la vida i el temps s’ha aturat
montse pellicer mateu
imatge de google
9/02/15
jocs de cames,jocs de peus
entremaliats, enmig d’esponges,
enmig de paraules, desig de pensaments,
desitjos ocults emmagatzemats endins,
retirem-nos les màscares de la vida
i juguem sense treva, abandonant tota regla
jocs de nits insomnes plenes de bellesa
arrebossada amb el deliri i el desfici
de deixar-se abandonar descordant botons
llençant sabates i bevent de l’essència de la vida
montse pellicer mateu
imatge google
