Miquel Roman

Article 2n.

Les províncies contractants, deleguen a la Federació regional, les atribucions que assenyala l’apèndix III.

Article 3r.

Tota atribució no expressament delegada, pertany a la Província o al Municipi, segons les seves respectives Constitucions.

Article 4t.

La Federació andalusa, té per objecte:
a) Mantenir el repòs interior i assegurar la independència i seguretat del territori.
b) Realitzar, mantenir i garantir la llibertat i la igualtat, per mitjà de les institucions republicà democràtic federals.
c) Augmentar el benestar general i la instrucció púlbica; realitzar el dret humà, complir la justícia, accelerar el progrés i el desenvolupament general; fomentar els interessos morals i materials del país.
d) Estudiar a principi la igualtat social i preparar el seu adveniment definitiu, consistent en la independència econòmica de tots.

TÍTOL SEGON

DELS HABITANTS D’ANDALUSIA

Article 5è.

Els habitants d’Andalusia, es divideixen en Ciutadans andalusos i residents a Andalusia.
Són Ciutadans, quants tenint més de vint anys d’edat i trobant lliures de sentència condemnatòria i de tot impediment civil o moral, tinguin una manera de viure conegut i honest i siguin fills de pares o mares andalusos, nascuts dins o fora d’Andalusia. També obtindrà els drets de Ciutadà, tot resident dos anys en ella, o que sense portar aquest temps de residència, adquireixi carta de naturalesa com tinguin les condicions requerides als naturals del país.
Són residents els Ciutadans d’una altra Regió o Nació i els incapacitats per la llei

Article 6è.

Es perd la qualitat de Ciutadà durant un temps fix:
a) Per condemna del Tribunal compentente
b) Per insolvència i inhabilitació civil o moral
c) Per embriaguesa habitual
d) Per rebre sou de Govern estranger
e) Per assistència habitual de la Beneficència pública.

Article 7è.

Tots els residents, es consideren privats d’intervenció electoral i l’exercici de càrrecs públics.

TÍTOL TERCER

DRETS I GARANTIES: DEURES

Article 8è.

Andalusia, reconeix i garanteix les autonomies generatrius de cada jerarquia federativa, consagrant fa les seves respectives Constitucions anteriors estableixen per al Municipi i la Província.

Article 9è.

L’autonomia individual comprèn:
a) El dret a la vida, la seguretat i la dignitat de la vida.
b) El dret a l’emissió i difusió lliure del pensament parlat o escrit
c) El dret al treball ia la seva lliure disponibilitat. El dret a la llibertat professional.
d) La llibertat d’ensenyament
e) La llibertat de reunió, d’associació, de petició i de manifestació pacífica.
f) La llibertat de consciència i el lliure exercici de tots els cultes.
g) La igualtat davant la llei.
h) El dret a la instrucció gratuïta fins a les seves més alts desenvolupaments.
i) La llibertat d’establir i mudar de domicili
j) La inviolabilitat de la morada, llevat dels casos d’incendi i anàlegs.
k) La inviolabilitat de la correspondència pels mitjans actuals i futurs.
l) El dret a la justícia criminal gratuïta.
m) El dret a ser jutjat per Jurat en tota classe de delictes.
n) El dret a l’oralitat i publicitat en tot procés.
o) El dret a la rehabilitació després de la acomplerta la condemna.
p) El dret processal contra tot funcionari de l’ordre governatiu o judicial.
q) El dret de propietat limitat pels drets socials sense vinculació ni amortització perpètua.
r) El dret a l’assistència pública per als inútils per al treball que no disposin dels mitjans.
s) El dret a la governació pública ia la intervenció legislativa per mitjà del sufragi universal permanent.

Article 10è.

Ni el poble sobirà constituït en Municipi, ni els Municipis aliats en Província, ni les Províncies federades regions, podran Cohiba, minvar o lesionar sota pretext algun l’Autonomia humana, i llavors a cap d’ells es tolera:
a) detenir les garanties de l’article 9è
b) Dedicar fons directament o indirectament al sosteniment dels ministres o del culte de qualsevol religió.
c) Abandonar la instrucció pública, deixant de sostenir escoles dels municipis, instituts les Províncies, establiments d’ensenyament superior la Regió.
d) descuidar la salubritat pública, deixant de costejar el personal facultatiu necessari.
e) Concedir títols de noblesa, condecoracions o tractaments, ni tolerar seu ús sota responsabilitat criminal.
f) Permetre que la beneficiència l’ensenyament, els cementiris o qualsevol altre servei públic quedi en poder d’una classe, per la qual cosa es secularitzada.
g) Mantenir gènere algun relacions entre l’Església i l’Estat.

Article 11è.

Les actes de naixement, defunció i matrimoni, seran registrades per l’autoritat civil únicament, i completament gratuïtes.

Article 12è.

Andalusia, no reconeix els vots religiosos.

Article 13è.

La Regió andalusa, rebutja el dret al zel ia la ignorància, per tant:
a) Es prohibeix tota mena de comunitats religioses al tenor de l’article 12.
b) S’estableix la instrucció gratuïta i obligatòria fins als dotze anys per ambdós sexes.

Article 14è.

Es reconeix la independència civil i social de la dona. Tota subordinació que per a ella estableixin les lleis queda derogada des de la majoria d’edat.

Article 15è.

Tot Ciutadà andalús, és elector. També ho seran les dones que, posseint les condicions de ciutadania, cursin o hagin cursat en establiments d’ensenyament secundari o professional, nacionals o estrangers.

Article 16è.

Tot elector seglar és elegible.

Article 17è.

Les garanties de l’article 9è, no podran suspendre sinó en cas de guerra civil o estrangera, queda restablerta sense precisió de declaració expressa als vint dies d’acabat el fet material que ho va causar.
En cap cas, podran fomarse (sic) tribunals excepcionals, a no ser per indisciplina militar davant de l’enemic.

Article 18è.

Tot Ciutadà andalús o estranger, podrà fundar o dirigir establiments d’instrucció, educació o esbarjo, sense prèvia llicència, però donant avís a l’autoritat i subjectant a la inspecció governativa, per raons d’higiene, seguretat i moralitat.

Article 19è.

Ningú pot ser porti a mudar de domicili, ni multat, sinó per sentència del Jurat.

Article 20è.

Tot registre de correspondència i morada, serà fet en presència de l’interessat o d’un representant d’aquest, se en l’auto el motiu, i sent nul sense aquest requisit.

Article 21è.

Ningú no serà privat del gaudi dels seus béns, havers i drets, a no ser per sentència judicial; tampoc es empresonat per deutes de caràcter civil.

Article 22è.

Tota expropiació per causa d’utilitat, anirà precedida de la corresponent indemnització.

Article 23è.

Té dret a esmenar el mal causat ja corregir al delinqüent; però rebutja el càstig o venjança social, per la qual cosa es suprimeixen la pena de mort i tota altra infamante perpètua.

Article 24è.

Tots queden obligats:
a) En servei militar en les reserves.
b) A contribuir al sosteniment de les càrregues públiques.
c) A exercir el dret electoral
d) acceptar el càrrec perquè li hagi designat el sufragioo universal.
e) auxiliar a l’Autoritat en la persecució i indagació dels reos.

Article 25è.

El dret de reunió, de manifestació i petició mai podrà exercir a mà armada ni en el veïnatge dels poders legislatiu i judicial.

Article 26è.

Els abusos en l’exercici dels drets individuals, els corregiran els Tribunals de Justícia, sinque es puguin dictar lleis preventives sobre el seu exercici, ni suspendre aquest fora del cas de crida insurreccional. No podran exigir a la Premsa editors responsables, ni imposar dipòsits o censura.

Article 27è.

Les autoritats, impediran aquells espectacles oposats a la moral social, així com tot trànsit o associació contràries a la llibertat i dignitat humanes, lliurant als autors als Tribunals de Justícia.

Article 28è.

Ningú no serà pres sense manament del Jutge competent i d’acord amb lleis anteriors a la perpetració del delicte.
Tota detenció, s’elevarà a presó provisional durant les vint-i-quatre hores següents a la detenció, havent de ser durant elles interrogat el detingut, que no serà vejado sota cap manera.
Si transcorregudes vint-i-quatre hores la detenció no s’hagués elevat a presó, aquell serà posat en llibertat.

Article 29è.

Tota detenció arbitrària o no elevada a presó transcorregut quaranta-vuit hores, tot registre o interrupció injustificat de la correspondència i tot aplanament il · legal de morada, seran indemnitzats proporcionalment al perjudici causat, no podent baixar la indemización de la quantitat de cinc pessetes.
Tot Jutge que no elevi a presó la detenció, passades les quaranta-vuit hores, i tot agent de l’Autoritat que deixi de notificar al Juew (sic) l’arrest dins de les primeres dotze hores d’haver-se efectuat, quedaran sotmesos al pagament d’aquesta indemnització i suspesos en els seus càrrecs i subjectes a l’acció judicial, si la durada de l’arrest arribés a ser de seixanta hores.

Article 30è.

S’establirà un sistema excarcelario de fiances pecunarias o hipotecàries proporcionals a la posició del processat. S’accepta com a garantia de compareixença la que ofereixi el Gremi professional en què es trobi matriculat l’interessat, així com la de subjectes o societats de responsabilitat notòria, sense prèvia fiança.

Article 31è.

En tota explotació agrícola, industrial, minera, de transport, etc.; En tota mena d’obres i empreses hi ha la responsabilitat civil per part dels propietaris o col · lectivitats de les desgràcies que esdevinguin en el públic, en els operaris i dependents, sense que sigui excusa per a l’efectivitat de les indemnitzacions consegüents l’oblit, ignorància o imprudència de les víctimes.

Article 32è.

Cap menor de dotze anys, serà admesos a treballs manuals.

Article 33è.

Es reconeix als obrers, el dret de vaga pacífica i la pràctica de la resistència solidària.

TÍTOL QUART

DEL PODER FEDERAL I LES FACULTATS

Article 34è.

La Federació andalusa, estarà representada pel seu Poder federal. Aquest al manifestar actuarà segons els modes legislatiu, executiu i judicial.

Article 35è.

Els tres poders són col · legiats, amovibles i responsables dels dos últims. Cap d’ells emana l’un de l’altre, sinó tots directament del poble.

Article 36è.

Ningú intervindrà a un temps en dos dels tres poders. Dos o més parents no podran intervenir simultàniament en una mateixa corporació executiva o judicial.

Article 37è.

El poder federal, té les atribucions necessàries per regir la vida regional i interprovincial, per la qual cosa li competències les següents prerrogatives:
a) El manteniment d’aquesta Constitució i quants drets ella sanciona, la possessió dels mitjans materials d’acció indispensables a aquest fi, és a dir, l’organització, direcció i vigilància d’una administració de Tribunals de Justícia, d’una Hisenda i d’un Exèrcit .
b) Sostenir les relacions de la Regió amb les Províncies i Municipis, amb les altres regions i amb la Federació regional.
c) legislativa en matèria civil i criminal.
d) Tot allò relatiu a la legislació fluvial, canalitzacions, regs, navegació, pantans, etc., de caràcter regional.
e) Com toc a la propietat industrial, minera, agrícola, forestal, pecuàries i moviliario (sic), i es trobi fora de les atribucions del Municipi de la Província.
f) la beneficiència regional.
g) Resoldre els litigis entre dos o més Províncies, i la representació a mà armada de les lluites que d’aquí puguin originar.
h) Sancionar els tractats interprovincials.
i) Rebutjar, jutjar i corregir les instruccions municipals i provincials a les facultats de la Regió.
j) Facilitar l’empara de les lleis, l’exercici professional lliure i franc i avecindamiento.
k) Fer que els contractes efectuats en una Província, tinguin validesa en una altra, així com en les altres Regions.
l) Tenir i explotar, sense dret a alienar, totes les propietats públiques de la Regió.
m) Restablir l’ordre alterat en una Província a instància d’aquesta o de la tercera part dels municipis que la formen.
n) Sentència en darrera apel · lació totes les causes i processos.
o) Pressupostar les despeses i els ingressos; cobrir aquells i percebre aquests.
p) Pagar el deute i contractar emprèstits regionals.
q) Tenir al seu càrrec l’Ensenyament superior, la militar i la naval.
r) legislar respecte als punts següents:
1 º Hores de treball.
2n Institució de Jurats mixtos d’obrers i capitalistes.
3r Garanties per a la vida, higiene i seguretat dels obrers.
4t Organització i existència dels Gremis professionals destinats a garantir els interessos col · lectius dels operaris en les seves relacions amb el capital, però sense intervenció en els assumptes interiors d’aquests gremis.
5è Creació i sosteniment de Consells d’oficis per a la direcció facultativa dels Gremis, però sense autoritat directa sobre ells.
6è Crèdit a favor de les societats obreres, ja agrícoles, ja industrials.
7è Cultiu i colonització dels béns arrels de la Regió, i la seva explotació industrial per part de les referides societats com a arrendatàries preferides de l’Estat.
8è Translació de domini i justificació en tot temps dels títols possessori.
9è sosteniment dels ancians, orfes, vídues i inutilitzats del treball, i creació de Caixes d’assistència.

TÍTOL CINQUÈ

DEL PODER LEGISLATIU

Article 38è.

El poder legislatiu, resideix en el Congrés de representants.

Article 39è.

Els representants han de ser Ciutadans andalusos, sense impediment legal en el moment de l’elecció.

Article 40.

El Congrés es compon de Diputats de població i Diputats professionals o de classe.
Els primers seran elegits per les Províncies per sufragi universal directe, en relació d’un per cada vint mil habitants. Per cada fracció més de deu mil habitants es triarà un altre Diputat.
Cada Gremi que i tenir dos-cents en tota Andalusia, un Diputat.
Els Gremis d’oficis similars que no assoleixin aquesta xifra, podran reunir fins completar i triar un Diputat comú.

Article 41è.

Els drets dels Diputats de població i dels professionals, seran iguals.

Article 42.

Les Corts celebraran anualment dues legislatures, i es renovaran en totalitat cada dos anys.

Article 43è.

El càrrec de Diputat, és incompatible amb qualsevol altre, sigui nacional, regional, provincial o municipal, honorífic o retribuït; amb els de Gerent, Administrador o Conseller de les grans Companyies de navegació, ferrocarrils, constructores, bancàries, industrials, etc., segons el que taxativament estableixi la Llei. La seva acceptació comporta la renúncia del càrrec de Diputat.

Article 44è.

Cap Diputat, podrà acceptar sense responsabilitat criminal càrrec algun dels anteriors fins transcorreguts dos anys del terme de la seva investidura.

Article 45è.

S’establirà en la Llei Electoral, la representació de les minories.

Article 46è.

Cap Diputat de ser jutjat sense anuencia de la Cambra o de la seva Comissió permanent, ni detingut a no cogérsele en Corolario delicte, havent d’avisar al Congrés oa aquesta Comissió dins de les vint-i-quatre primeres hores.

Article 47è.

La Cambra no actuarà en presència dels altres Poders ni es comunicarà amb ells, a no ser per missatges, llevat que siguin convidats pel Congrés per comparèixer.

Article 48è.

Les sessions han de ser públiques, així com les de les Seccions i Comissions, excepte quan els interessos del País exigeixin una altra cosa, però mai podrà votar Lleis ni discutir els Pressupostos i els comptes en sessió secreta.

Article 49è.

Cada setmana hi haurà assenyalat un dia en el qual hi ha la barra.
Tot Ciutadà andalús, tota societat o Corporació laica, podrà presentar i defensar totes les mocions o projectes considerin d’interès general, que no vinguin a modificar la Constitució i estiguin autoritzats per cinquanta signatures autèntiques de Ciutadans andalusos. Els projectes seran presentats a la Secretaria del Congrés, que els farà publicar en el Diari de Sessions, assenyalant amb vuit dies d’antelació aquell que ha de començar a discutir.
La Secretaria podrà, d’acord amb la Presidència, negar la discussió al projecte.
Tot projecte no pres en consideració i que alteri el text constitucional, serà necessàriament discutit, si ho demanen deu mil Ciutadans o tres diputats.

Article 50è.

Les resolucions del Congrés, requereixen majoria absoluta. A la votació de Lleis han d’intervenir la meitat més un dels Diputats proclamats.

Article 51è.

Els Diputats són inviolables en els seus vots i opinions, però els seus electors podran imposar el Mandat imperatiu i retirar els seus poders per als efectes del sufragi permanent.

Article 52è.

Cada deu anys, es farà un Cens general de la població, que regirà fins estar acabat el següent.
Cada dos anys, s’efectuarà un Cens gremial, que regirà d’igual manera fins a la seva substitució pel següent.

Article 53è.

El poder legislatiu disposa de les següents prerrogatives.
a) Nomenar per constituir una Taula d’edat.
b) Nomenar després de constituït una Taula definitiva, formada d’un president, quatre vicepresidents, i quatre Secretaris.
c) Nomenar una Comissió permanent i administrativa, composta d’onze membres.
d) Examinar les actes i l’aptitud legal dels elegits.
e) Promulgar un Reglament de règim interior.
f) Examinar i aprovar els comptes de l’exercici anterior abans de discutir els pressupostos de l’any entrant.
g) Pressupostar les despeses i els ingressos.
h) Repartir entre les Províncies, el dèficit, si n’hi hagués, del Pressupost regional.

Article 54è.

La Comissió permanent representarà al Congrés durant al’interregne parlamentari; portarà l’administració interior de la Cambra, vigilant en absència d’aquesta l’estricta observança de les lleis; convocarà la legislatura extraordinària quan les circumstàncies ho exigeixin o el poder executiu ho pretengui, rebrà les actes dels Diputats electes perquè assisteixin a la primera sessió preparatòria.

TÍTOL SISÈ

DEL PODER EXECUTIU

Article 55è.

El poder executiu, residirà en el Consell Federal, format per set consellers.

Article 56è.

Els consellers, seran elegits per Compromissaris provincials, elegits per les Províncies al temps mateix i en nombre igual que Diputats de població corresponguin, havent de designar els Compromissaris un Suplent per conseller.

Article 57è.

La durada del Consell, serà la mateixa que la del Congrés, renovant amb ell.

Article 58è.

Cada Conseller, quedarà encarregat d’un dels Departaments següents:
Relacions interiors (amb les Províncies i Municipis) i exteriors (amb les altres regions i amb la Federació nacional).
Justícia, Policia i Establiments correccionals.
Hisenda i propietats públiques.
Instrucció i Obres públiques.
Força Pública.
Agricultura, Indústria i Comerç.
Beneficiència i Sanitat.

Article 59è.

Cada suplent actuarà com a secretari general d’un dels Departaments anteriors, substituint al Conseller corresponent en els casos d’absència, malaltia, mort o inhabilitació legal.

Article 60è.

Cada Conseller actuarà sota la seva responsabilitat única en el seu Departament amb subjecció a les lleis.

Article 61è.

El Conseller més ancià presidirà les sessions del Consell Federal, el qual no té Presidència especial.

Article 62è.

Competeix al Poder executiu:
a) Nomenar, traslladar, separar i fer processar als funcionaris d’acord amb l’Llei.
b) Promulgar dins el cinquè dia les Lleis que rebi aprovades pel Congrés i sancionades pel President del Tribunal Suprem.
c) Distribuir i percebre els ingressos i proposar a la Cambra dels pressupostos futurs.
d) Presentar al Congrés els comptes de l’any anterior en el primer trimestre del corrent.
e) Fer complir la Constitució i les lleis i reglamentar-ne l’observança.
f) Pagar el Deute i proposar els emprèstits i altres operacions de crèdit.
g) Administrar les propietats públiques i dirigir la seva explotació, arrendat o negociar en pública licitació seus productes.
h) Concedir la ciutadania andalusa.
i) Sostenir les relacions amb les Províncies, Regions i Federació nacional.
j) Dirigir al Congrés Missatges d’iniciativa en pro de fa sigui útil, i demanar a la Comissió permanent d’aquell seva tramesa en casos urgents.
k) Garantir al poder judicial la llibertat en l’exercici del seu ministeri i prestar auxili quan ho reclami.
l) Vetllar per la vida i seguretat dels administrats, per la instrucció i moralitat públiques, així com per la higiene i salubritat.
ll) Assenyalar els sous dels funcionaris.
m) acusar davant el Congrés al Tribunal Suprem de Justícia o als seus membres.
n) Cuidar quant fa a les facultats compreses en la lletra r de l’article 37.

Article 63è.

La designació del sou dels consellers i suplents, és competència de la Cambra.

Article 64è.

Correspon al Congrés acusar el Consell Federal o als consellers davant el Tribunal Suprem de Justícia.

Article 65è.

Tota resolució administrativa afecta Corporacions o particulars, serà motivada.

Article 66.

Tot expedient administratiu, tindrà temps fix amb anterioritat per a cadascun dels diversos tràmits que ha de recórrer, i els interessats podran querelles i reclamar els perjudicis causats per la morositat dels funcionaris.

TÍTOL SEPTIMO

DEL PODER JUDICIAL

Article 67è.

El poder judicial de la Regió andalusa, es constitueix en el Tribunal Suprem de Justícia. Aquest Tribunal és la representació directa de les Províncies, i representant un ministre a cadascun d’aquests i observant deu anys la investidura.

Article 68è.

El Tribunal, comprendrà a les tres sales següents; compostes cadascuna de cinc membres:
Sala del civil.
Sala del criminal.
Sala del contenciós.

Article 69è.

La distribució dels Ministres en aquestes Sales, s’efectuarà per sorteig, quedant els altres com suplents. El sorteig es farà semestralment.

Article 70è.

Cada Sala elegirà dues Fiscals, propietari i suplent, d’entre els Ministres que no actuen, i ho seran també mig any.

Article 71è.

Les condicions particulars per a ser elegit Ministre del Tribunal Suprem de Justícia són:
a) Haver servit cinc anys en els Tribunals municipals, o haver exercit deu l’advocacia.
b) Haver servit deu anys més en els Tribunals provincials.
c) No haver estat condemnat mai a pena infamante.
d) No haver-se presentat mai en fallida ni malversar fons públics, ni obtingut nota desfavorable a expedient governatiu, ni haver detenta béns de cap classe.

Article 72è.

Al constituir el Tribunal, elegirà el seu president, i el propi de cada Sala. El president del Tribunal Suprem, ho serà de tots els Tribunals municipals i de Província.

Article 73è.

L’elecció dels Ministres tindrà lloc cada cinc anys per renovar la meitat del Tribunal. S’efectuarà així:
Es reuniran Compromissaris en sessió pública, i nomenaran tants Ministres com la meitat del nombre total de Províncies. Els compromissaris es designaran així:
Reunits delegats de tots els municipis d’una Província, designaran tants compromissaris municipals com la quarta part del Municipi.
Reunits delegats de les Províncies, nomenaran tants Compromissaris provincials com la meitat de Províncies.
Reunits delegats regionals, elegits en nombre equivalent al de la meitat de Diputats de població, faran triar tants Compromissaris de la Regió com Províncies existeixen.

Article 74è.

El president del Tribunal Suprem té el Vot suspensiu i la Devolució respecte a les lleis votades pel Congrés.
El Vot ho tenen la promulgació de les lleis fins al començament de la següent legislatura. La Devolució significa que la seva sanció ofereix objeccions a la Presidència, i aquesta ha de manifestar quins siguin.

Article 75è.

Correspon al Poder judicial:
a) Falles a darrera apel · lació totes les causes i els plets la quantia excedeixi de mil pessetes.
b) Mediar en litigis la Regió es faci part.
c) Resoldre les diferències legals i de jurisdicció entre les Províncies, les dels Municipis i Províncies entre si, les dels Ciutadans d’una Província amb ella, o amb una altra Província.
d) Informar en les actes greus dels Diputats.
e) Concedir indults i Amnistia que han de ser sancionats pel poder executiu.
f) Fiscalitzar l’aplicació de les lleis.
g) Processar als consellers federals, Suplents o Consells en ple per acusació del Congrés.

Article 76 º.

El President nomenarà una Comissió del personal judicial composta de tres Ministres, la qual donarà dictamen respecte a l’aptitud dels candidats electes a la terna votada pel poble del Municipi o de la Província per als Tribunals respectius, en vista d’aquest dictamen el President s’efectuarà el nomenament. L’expedient de cada candidat, es publicarà al diari oficial si algun dels tres interessats ho reclama.

TÍTOL VUITÈ

DE LA HISENDA REGIONAL

Article 77 º.

La Contribució i les Rendes públiques constitueixen la Hisenda.

Article 78 º.

La Contribució és sobre el capital fix, mai sobre el circulant, ni sobre la renda; serà única i s’aplicarà als capitals superiors a cinquanta pessetes.

Article 79 º.

La contribució creix progressivament amb el capital. La Llei determinarà la raó progressiva d’aquest creixement i la que correspon als increments successius del capital imposable, els tipus mínims i màxim d’aquesta raó i l’índole i naturalesa dels valors que es consideren com a capital fix.

Article 80 º.

Les rendes públiques procediran de l’explotació de les propietats regionals, terres, boscos, aigües, edificis, mines, etc ..

Article 81 º.

Mai no podran establir contribucions indirectes i menys crear sobre els serveis públics.

Article 82 º.

La Hisenda serveix per pagar les atencions de la Regió i la Deute, la qual es compon de les corresponents a les províncies actuals d’Andalusia al institucions la Federació, degudament justificada de la seva legitimitat.

Article 83 º.

L’ocultació presumeix la pèrdua de la riquesa no amillarada, atorgat el cinquè a l’denunciats.

TÍTOL NOVÈ

DEL EJÉRCITO REGIONAL

Article 84 º.

L’Exèrcit permanent i la reserva constitueixen la força pública. El primer es compon de voluntaris enganxats per cinc anys; la segona, de tots els homes útils de vint a vint-i-cinc anys.

Article 85 º.

  La designació dels caps, oficials i classes correspon als subordinats respectius, tant per l’exèrcit permanent com per a la reserva. Així, els individus elegeixen els caps i sergents, aquests als oficials fins al grau de capità inclusiu, i els oficials als Caps.
Els aspirants que reuneixin les condicions d’instrucció militar i altres que estableixi la Llei per a cada lloc de treball seran incloses en la llista d’elegibles d’aquell ocupació, i l’elecció s’efectuarà triant entre aquesta llista.
La renovació tindrà lloc cada cinc anys.

TÍTOL DÉCIMO

CRIDA AL POBLE

Article 86 º.

Es convocarà al poble a plebiscit pel Congrés:
a) En alçada del Vet suspensiu del President del Tribunal Suprem de Justícia, o quan aquest hagi retornat per segona vegada sense sanció una llei.
b) Quan s’hagi demanat en forma legal la modificació o renovació constitucionals.
c) Quan aquestes hagin tingut lloc.
d) Quan la Regió subscrigui federacions d’ordre superior.

Article 87 º.

El poble convocat respondrà per mitjà de papers “acceptant o rebutjant” el proposat.

TÍTOL ONZENA

VARIACIÓ CONSTITUCIONAL

Article 88 º.

Aquesta variació pot ser modificació parcial o reforma general si l’alteració correspon a més dels títols.

Article 89 º.

El Congrés farà la modificació parcial; Corts Constituents per ell convocades, la general. Sancionades pel plebiscit, han de ser-ho per les Províncies.

Article 90 º.

El Congrés rebrà la petició, en què s’expressarà el sentit i abast. En el curs del mes següent, es consultarà al poble si aquella procedeix, passant-en cas afirmatiu a la seva execució en el termini de tres mesos.

Article 91 º.

La modificació i renovació poden demanar:
a) La tercera part dels electors.
b) La tercera part dels municipis.
c) La tercera part de les Províncies.

Article 92 º.

Si la modificació fos rebutjada, es passarà la seva esmena, i se sotmetrà de nou a la sanció plebiscitaria ia la provincial.

TÍTOL Dotzena

AMPLIACIÓ FEDERATIVA

Article 93 º.

Andalusia pactarà aliances federatives d’ordre superior amb els pobles que a aquest fi la [il · legible] ha de convidar.

Article 94 º.

Aquestes aliances seran de dues classes: parcials o consultives.
Les primeres tindran efecte per a un objecte concret únic, com la Lliga duanera; les segones es encaminades a la dilatació de la nacionalitat.

Article 95 º.

Les aliances constitutives requereixen ser efectuades amb pobles que per la seva vida interior tinguin plantejades les institucions democràtic-republicanes.

Article 96 º.

Per formar part de la federació hispànica, Andalusia delegaría les atribucions que assenyala l’apèndix IV.

Article 97 º.

Andalusia es reserva, en ingressar a aquestes federacions, el dret d’examinar pel seu Congrés les condicions dels nous pactes federatius que la federació nacional pogués fer.

Article 98 º.

Com subscriure noves federacions modifica les condicions generals en què Andalusia existeix, han de ser acceptades per plebiscit les capitulacions corresponents i ratificar aquesta acceptació pel vot de la majoria de les Províncies.