Ningú ho diu… però en aquestes eleccions el camp independentista es presenta amb dues estratègies clarament diferenciades: La partidista i la parlamentària. La partidista L’estratègia partidista preté que una candidatura, CiU, amb el suport aclaparador de la majoria de l’independentisme, arribi a la majoria absoluta. Un cop amb la majoria absoluta CiU tindria el poder i les mans lliures
L’onada independentista ha crescut fins a esdevenir l’eix central de la política catalana actual. CiU l’ha vist arribar, i s’hi ha afegit a l’última hora amb un arriscat moviment tàctic. Mentre que el PSC ni l’ha vist venir ni sembla adonar-se que li ha passat per sobre. Això suposa un important canvi en el panorama
El Partit Popular, galopant sobre els milions de vots aconseguits arreu de l’estat i que li atorga a la majoria absoluta, continua fent esforços per fer recular el català arreu. A l‘Aragó, a València, a les Illes Balears i Pitiüses, i per descomptat a Catalunya. No és cap novetat per ningú i no deixa d’evidenciar el
Ha arribat un moment, després del creixement sostingut de la base social independentista a Catalunya els últims anys, en què el principal fre del nostre alliberament nacional és la manca de coherència electoral del independentisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!! En els moviments socials, polítics … bé, en els actes humans en general,
Parlava l’altre dia del descrèdit de la política i dels partits polítics. Esquerra pateix també aquest descrèdit generalitzat. Tenim una força incommensurable, la nostra gent, milers de militants compromesos. Tot i això no aconseguim de fer visible al nostre electorat que som un partit diferent. I si això es així, evidentment, en gran mesura es
Tal i com us explicava a la meva entrada del dia 18 crec del tot necessari implantar una nova cultura política a Esquerra Republicana. Per això he presentat dues esmenes per tal de limitar el mandat de la Presidència i Secretaria General d’Esquerra a 8 anys. Som a una societat on el descredit a la política,
Ahir dissabte, a Esquerra Nou Barris i la resta del Partit vam fer un important acte democràtic. Escollir les persones que tindrien la responsabilitat de dur la Presidència i Secretaria General, per una banda, i de ser el cap de llista a les properes eleccions estatals per l’altra. Oriol Junqueras és el nostre President, Marta Rovira
Penso que cal un relleu radical de la direcció, recuperar l’ús habitual del nom complet del partit “Esquerra Republicana de Catalunya”, abandonar l’estratègia de Front Patriòtic, renunciar a fer pactes a nivell nacional amb forces de dreta ni sucursalistes, i limitar-ho a casos excepcionals en política local Davant del cop rebut a les passades
Fa dies es va tornar a debatre al Parlamentun tema molt important, capdal per molts, l’independència de la nostra nació. Tot i la sopa d’all que alguns ens volen vendre, aquest tema no era la primera vegada que es debatia al Parlament. Afortunadament tampoc serà l´última. El debat, apassionat i apassionant va servir, un cop més,
La nit de les passades eleccions, donant voltes al llit i provant de digerir el que havia passat, vaig arribar a una conclusió: Solidaritat Catalana per l’Independencia (SI) havia fracassant com a projecte. A les eleccions va triomfar com a coalició política, però igualment i de mateixa manera, va fracassar com a projecte. Una nit trista
La nit d’ahir va ser trista i freda, com es normal que n’hi hagi de tant en tant i de vegades més sovint que voldria en el camí de la llibertat. Però no vull continuar sense donar les gràcies a totes les persones que ens van donar el seu suport amb el seu volt a