miozz mirades

Ahir, a la feina, un company va deixar sobre la meva taula una imatge del passat. La seva parella, amb qui he compartit molts anys de professió a centres educatius de Montornès del Vallès, havia fet neteja de l’estudi, i entre els retalls de premsa que hi guardava, de l’era pre digital, n’hi havia un d’El Punt de Badalona on m’hi entrevistava Rosa Díaz. “Es nota que han passat anys” bromejava ell referint-se al meu canvi d’imatge; han passat anys sí…, molts o pocs? La relativitat del temps és una evidència explícita: ja fa deu anys? o només fa deu anys? M’he rellegit. M’he rellegit amb tota la distància que comporta el llarg parèntesi d’inactivitat en alguns dels processos que hi anomeno, degut als trasvalsos familiars que he viscut en aquesta dècada. Rellegint-me he fet també una relectura de Badalona: (continua)
des de la transformació urbanística del centre fins a la nova immigració, passant pels castellers, les barreres arquitectòniques, la mobilitat i el dia sense cotxes. Per a segons què, han passat molt anys, per a segons què, tot és d’ara mateix. Si ens fixem en temes de participació i relacions amb l’Ajuntament, sembla que parlem de l’actualitat. Llàstima que El Punt diari no té disponibles a la xarxa els continguts de l’edició de 1999, perquè podríeu comprovar a què em refereixo. “Sembla que l’Ajuntament quan et convoca ja t’inclou en la comissió organitzadora. Però només ens van cridar, com a altres entitats, com a receptors de la seva proposta” Podria ser el comentari actual sobre Badalona Capital de la Cultura Catalana 2010. Però és sobre el primer dia sense cotxes europeu,  de l’abril del 1999 …  diferents regidories, diferents colors polítics, però la mateixa mala política participativa. Això, només com a mostra. De vegades va bé rellegir-se, rellegir; ubica i ajuda a seguir alguns fils que, amb tants canvis de personal dins el consistori, de vegades es perden.