miozz mirades

La defininció de generació “ni ni” és poc precisa, i si bé és dramàticament tangible que existeix un nombre elevadíssim de joves sense feina ni perspectives de tenir-ne (podeu consultar les dades aquí), i que la indefinició sobre les expectatives de futur desmotiven en gran mesura la formació contínua, el terme “ni ni” referit a una generació que “ni estudia ni treballa” respòn a un imaginari sociològic (avalat per estudis i veus de referència) de jove desmotivat i nihilista, sense compromís ni capacitat reactiva que viu encoixinat sota la protecció de la família o abandonat a l’exclusió. Si a les veus alarmistes de catedràtics i estudis sobre la matèria s’hi sumen programes televisius com  el reality show de La Sexta “Generación Ni-Ni” que estigmatitza el jovent i trivialitza els seus problemes, la conclusió és que aquesta generació – la majoria de joves – no s’interessen per a res, no es mouen i fan el dropo. (segueix)

Més enllà de les constatacions reals (endarreriment de l’entrada al món adult, precarietat i desmotivació entre els joves que ni treballen ni estudien) que poden arribar a ser molt dramàtiques (els joves són les principals víctimes de la crisi), l’imaginari de tota una generació de joves marcada pels valors del passotisme és totalment falsa: d’una banda perquè la situació de ni estudiar ni treballar no té perquè anar lligada a la falta de resposabilitat i de compromís social, i de l’altra perquè en tot cas conviuen realitats molt diverses dins la mateixa generació, i el nombre de joves motivats pels estudis i pel compromís social i/o polític és també molt remarcable.

La idea de l’apartat joves sí sí i també és fer visible algunes d’aquestes trajectories gens minoritàries de joves que, malgrat créixer en el context de crisi dins la societat líquida que ha trastocat els esquemes antics respecte al “què ser quan sigui gran”, estudien, potser treballen i, sobretot, es comprometen amb la societat des de l’associacionisme altruista, sovint amb intenció de transformar-la. Hi són, i en són molts. Cal fer-los presents en un moment en què la factoria ideològica televisiva imposa un pensament únic, reduccionista i estigmatitzant sobre els joves actuals: uns joves que es presenten com a egoistes, conservadors, apàtics, conformistes i gens compromesos, o que, el el cas que es rebel·lin, es presenten com a violents i destructors i encapaçoa de fer aportacions constructives.