inventant espais de tardor
Avui és santa Teresa, som a meitat d’octubre. Ni tan sols el vent fa olor d’equinnocci madur. (segueix)
Només la mar, avui, una mica esvalotada, ha fet fora la majoria de
banyistes, però ahir encara s’hi banyaven. Baixo al jardí buscant el seu
rastre, surto al carrer i tampoc. Em menjo els caquis – això sí!!! – i
decideixo buscar-la al bloc. En tinc molta de tardor a la pantalla:
A les paraules triades i als moments suggerents, però vaig directa al recull especial tardor , per tenir-ho a mà… i
no sé si em serveix per pal·liar l’enyorança o per fer-me’n venir
més… amb la samarreta de tirants encara en tinc de sobres per anar
tirant… Al facebook la Mariona ha escrit “Temps
era temps hi havia una estació que es deia tardor. A mi m’agradava
molt. Quan existia.” A mi m’agradaria poder-la tornar a saludar.