el tot, setmana del 5 de juliol: manifestacions
EL TOT: MANIFESTACIONS (segueix)
Fa quinze dies el meu article havia de parlar d’una manifestació, la que convocava Deixem de Ser Invisibles per demanar millores necessàries en el servei porta a porta de taxis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. A darrera hora no se sabia si es desconvocava o mantenia, i vaig preferir reservar el tema per a una millor ocasió. Curiosament avui, quan em disposo a escriure el següent article quinzenal, es fa difícil parlar d’altra cosa que no sigui justament d’una altra manifestació, la que la societat civil catalana, liderada per Òmnium Cultural, va proposar de fer, ja fa temps, si la sentència del Tribunal Constitucional era irrespectuosa amb el Parlament i el poble català. La que es farà aquest dissabte dia 10, a les 6 de la tarda, a Barcelona, per manifestar un clam de protesta i d’afirmació democràtica
Es fan manifestacions per pressionar una negociació, d’altres per expressar col·lectivament una motivació, per protestar per una actuació, per reivindicar drets, per denunciar injustícies, per afirmar col·lectius… Sempre que es convoquen manifestacions hi ha moltes preguntes a fer-se, especialment sobre la seva necessitat, la seva utilitat, la seva oportunitat i la seva eficàcia.
La manifestació reivindicant millores al servei porta a porta finalment va fer sentir la presència indignada de desenes de persones fins al Ple Municipal. Era la queixa per una necessitat gens ben resolta, i per un conflicte mal gestionat. Una manifestació d’àmbit local i sectorial que de cara endins va satisfer als participants, i que de cara enfora esperem que no calgui repetir: un ajuntament com el de Badalona no pot permetre que aquest tipus de problemes encara existeixin, i menys que per tractar-los calgui ocupar la via pública.
La manifestació que dissabte recorrerà el Passeig de Gràcia de Barcelona sota el lema SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM és una convocatòria de país, plural i inclusiva. Tothom hi és cridat, sense exclusió. És una manifestació necessària per poder expressar un clam, per poder fer sentir la queixa per un maltracta, per un atac a la dignitat d’un poble i de les seves institucions. Cal anar-hi tant si es creu en la via estatutària com en la via, independentista, tant si es creu en un estat espanyol federal, com en un estat propi català: el cas és tenir clar que Catalunya, com a nació, té el lliure dret a decidir sobre les lleis que l’han de governar. Sigui quin sigui el seu efecte, i partint de que la feina important caldrà seguir-la fent després de la manifestació, sentir la força de la multitud convocada pot ajudar tant de cara enfora com de cara endins.