miozz mirades

«La llengua del nostre pensament i de les nostres emocions és el nostre bé més preuat. El plurilingüisme és el nostre aliat per vetllar per una educació de qualitat per a tots, per fomentar la inclusió i per lluitar contra les discriminacions.»

Extracte del missatge de la Sra. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO

(segueix)

En entrar al basar regentaat per una família xinesa jo, com faig sempre, m’adreço a tothom en català. I si hi ha algú jove – avui un nano d’uns nou anys – el saludo amigablement, li pregunto com li va a l’escola, li demano que m’ajudi en alguna consulta i li demostro que també sé parlar, una mica, la seva llengua. “Nihao ma?” I ell riu satisfet. Quan dic això tothom – els adults de la botiga – es gira amb un somriure d’orella a orella, els sorprèn molt agradablement que jo, una autòctona de Badalona, els dirigeixi uns mots d’acollida en xinès (total només he dit Hola, què tal, com estàs?) i immediatament intenten explicar-me que el fill fa molt poc que viu aquí i de català només en sap “una mica”.Però en sap força, molt més que no pas jo xinès…

Avui, dia de la llengua materna, i m’informo que l’ Associació per a les Nacions Unides a Espanya en col·laboració amb l’ Institut Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya ha elaborat un Informe sobre el Dia Internacional de la Llengua Materna on es parla dels avantatges del pluralisme
lingüístic i es pretén reflexionar sobre els tòpics que encara dificulten la normalització lingüística. A Catalunya, el respecte pels drets lingüístics individuals, diu l’ informe “ha de ser compatible amb la voluntat de mantenir el català com a llengua d’integració social tal com es fa en situacions semblants a altres països avançats en el camp de les polítiques lingüístiques com Suïssa o Canadà i cal celebrar també l’accés a les llengües més properes com el castellà i el francès com un enriquiment i avantatge de l’ educació plurilingüe”. I l’accés a les llengües d’orogen de la ciutadania nouvinguda, afegeixo jo