de l’oli i l’olivera
En sortir d’Espolla, tornant de la Trobada de Cantadors, diumenge passat, ens vam passejar una estona per les oliveres mil·lenàries de Masarac . Ens ho havien recomanat els de Can Salas , una casa rural dins l’entorn de l’antic castell d’Espolla, restaurada amb gust i funcionalitat exquisides, portada per una família acollidora i oberta. El fill és qui ha muntat i porta l’estació metereològica, són gent que estima el poble i la zona, la coneixen a fons i creuen en el seu potencal i en la seva gent, només lamenten algunes mentalitats tancades. Contents de l’impuls econòmic i cultural que hi ha dinamitzat en Gustinet d’ençà que va tornar al poble, a casa l’avi, fa tants anys, i contents de l’arribada de nova gent que escull Espolla per viure-hi, voldrien que es deixés definitivament de mirar amb aquella lent antiga que identifica com a forasters als qui han vingut “de fora”, per anys que passin. Perquè saben que el que importa és tirar el poble endavant des de la cooperació de tots els sectors de la societat civil – que hi és, cohesionada -, des de la iniciativa i el compromís de la gent que estima la terra, que és la majoria. Em fa gràcia descobrir el rerefons de la nostra conversa de tot esmorzant diumenge al matí- jo força fora d’òrbita, però dissimulant – reflectit en l’escrit de presentació del programa oficial de la Fira de l’Oli i L’olivera que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Encara que no hi podíem ser, me’n vaig endur un llibretó de la pila que hi havia damunt el bufet, entre altres tríptics de l’Albera, per a la meva col·lecció… És un escrit d’en Lluís Gratacós Soler, de Can Carlas d’Espolla, i diu així: (segueix)
LA FIRA: DE LA INFÀNCIA A L’ADOLESCÈNCIA
Avui fa 15 anys, i en plena adolescència és bo de parar-nos un moment i recordar com va néixer i quina valors l’han fet créixer.
A principis dels anys noranta, en un context de paràlisi col·lectiva, va anar prenent forma un moviment d’activitat cultural que va desembocar en l’Associació Cultural La Fraternal. Sorgien iniciatives de tot tipus relacionades amb la cultura: exposicions, el concurs de dibuix, el cinema al carrer, la revista, les gralles, la festa de la vellesa…Entre els membres de l’Associació, però, hi havia qui tenia les idees més clares, qui anava més enllà i veia la necessitat de lligar l’activitat cultural amb l’economia del poble. Era en Josep Maria Tejido, en Gustinet. De la seva mà va sorgir la Fira de l’Oli i l’Olivera.
Una colla de vilatans i amics ens posàrem a treballar amb il·lusió i una certa desconfiança, alhora, en un projecte que vèiem una mica “il·luminat”. I vet aquí que ja ha fet quinze anys. Quinze anys de creixement constant amb indiscutibles beneficis per al poble i per a la comarca: la projecció comercial que la Fira ha representat per l’oli de l’Empordà, l’autoestima que ha generat en els vilatans d’Espolla i el coneixement del poble arreu de Catalunya no són “pecata minuta”. I això gràcies a una persona que continua treballant de forma incansable i discreta per fer d’Espolla una societat més culta, més respectuosa i més oberta. Ara organitzant la Trobada de Cantadors, una iniciativa pionera en les nostres contrades, i des de la cooperativa, posant en valor els nostres vins i olis.
Sí, treball i compromís, hores i hores dedicades als altres. Mentre alguns hem abandonat, ell continua incansable i, a voltes incomprès, amb el convenciment que només cercant l’excel·lència i amb la participació de tots, podem assolir els objectius més elevats. No coneix diferències entre ser del poble o de fora, viure-hi tot l’any o venir-hi de cap de setmana. És un exemple d’oberturai generositat que els més joves han d’entendre per superar la temptació de cloure’s com un puny, per decidir-se a obrir les mans i acollir a tothom: de color diferent, de cultura diferent, d’idees diferents.
És, en plena adolescència de la Fira, una gran lliçó que ha d’empènyer aquesta magnífica iniciativa cap a una profitosa maduresa.
LLuís Gratacós i Soler, Can Carlas d’Espolla, gener de l’any 2011