comentaris al bloc
Final de mes, toca recompte. Avui un comentari sobre els comentaris. (continua)
Curiosament, les entrades que més comentaris han generat – en converses i amb correus personals – no són les que més n’han rebut de forma pública. Fa dies que hi dono voltes. Fa una certa gràcia rebre comentaris: denota vitalitat del bloc. Però en general costa que se’n publiquin; he d’admetre que aquest bloc no genera gaire marxa (almenys públicament). Busco atenuants: jo mateixa en faig ben pocs, en llegir els apunts dels blocs dels altres. I no sempre per falta de motivació. Per això m’ha fet gràcia comprovar que en alguns casos el comptador a zero no significa falta de comentaris.
Les entrades més llegides aquest mes:
- xesco, amic meu
- un discurs perillosament instal·lat
- viure com penses, pensar com vius
- dèficit i discapacitat (I): tots som el color blanc
- abans de vacances parlem de racisme…
- el carrer, un espai de trobada
- parlant de cadires
- rellegir-me, rellegir badalona
- la força d’un traç
- l’avi de la mariona
Les més comentades, aquest mes de juliol, a “porta tancada”
viure com penses, pensar com vius
xesco, amic meu
l’avi de la mariona