miozz mirades

Dissabte dins la celebració del CorNadal-Memorial Xesco Boix, la recollida d’aliments per omplir l’olla de la sopa de pedres es va complementar amb la recollida d’aliments per al quart món. Més de 350 Kg i donatius per cobrir les urgències alimentàries del creixent col·lectiu que atén l’entitat Quart Món dels Carmelitas, col·lectiu format per un nombrós grup de ciutadans que no gaudeix dels recursos mínims per assegurar la seva supervivència, a la nostra pròpia ciutat.
Proliferen els actes nadalencs que es vinculen d’una forma directa amb la promoció d’aquest tipus de gest. Una oportunitat per practicar la solidaritat que no deixa de ser, també, una manera de normalitzar perillosament els desequilibris estructurals. Una contradicció complexe en aquests dies on els grans àpats són al centre de les reunions familiars i celebracions vàries; en parlo precisament aquesta setmana a la columna d’El TOT.

(continua)

Quan
arriben les festes de Nadal, menjar i fam comparteixen protagonisme:
tenim els rituals culinaris i la concentració de grans àpats, i les
campanyes i gestos de solidaritat envers els més desafavorits,
especialment envers els qui passen fam. A més, aquest any, coincidint
amb la distribució d’aliments promoguda pel govern per pal·liar els
estralls de la crisi econòmica, el repartiment benèfic és tema
d’actualitat. I ho és  de forma polèmica a
Badalona, on el procediment d’accés als aliments està generant queixes i
molts problemes a les entitats que s’han prestat a col·laborar-hi.

Em sembla important fer notar  com,
anys enrere, els mateixos partits que ara governen o donen suport al
govern, promovien una ideologia totalment contrària als actes caritatius
i benèfics. Segons defensaven, són una forma  de
contribuir i perpetuar un sistema injust, quan el que cal és denunciar
les estructures que provocaven les desigualtats i la pobresa,
canviar-les i aconseguir una distribució de la riquesa realment
equitativa. Jo hi estic totalment d’acord. Però cap d’aquest partits ni
cap sistema polític ha aconseguit aportar models de distribució de la
riquesa que superin els desequilibris actuals. I eradiquin la pobresa i
la fam. Ni en sistemes totalitaris ni en sistemes democràtics. De fet
només cal veure la desproporció que existeix entre la capacitat
d’enriquiment de la classe política i afins, i la del poble ras. Arreu
del món, i en tot tipus de sistemes, però en els democràtics és més
incongruent. Fa poc, a Roma, la FAO no va aconseguir un compromís seriós
dels països rics per combatre la fam mundial i la mortalitat que
provoca, quan en realitat el planeta produeix suficients aliments per
garantir la supervivència de tota la humanitat: el problema està en el
mal repartiment. Segons documenta una campanya actual que  defensa
els salaris ètics dels polítics, només reduint el sou astronòmic d’uns
quants càrrecs públics es guanyarien una pila de llocs de treball. Seria
una mesura molt més eficaç i perdurable que no pas la distribució
directa d’aliments. Els polítics haurien de donar exemple, però caldria
evitar també els sous astronòmics dels banquers i alts càrrecs
relacionats amb les empreses de serveis i consum. Està bé aprofitar  aquestes
dates per promoure la solidaritat directa, però cal acompanyar-la de la
denúncia del sistema actual i de propostes concretes de transformació..
Denunciar i construir per poder gaudir d’un àpat nadalenc coherent amb
l’esperit d’aquestes dates. Que tingueu molt bones festes