QUI ÉS «FRIC» I QUI NO HO ÉS?

En un recent article publicat al diari Avui, el sr. Colomines, detectava una cert sobiranisme «fric» partidari del vot negatiu en el proper referèndum. El Sr. Colomines, que és l’impulsor d’una mena de plataforma pro nou estatut, pateix un cas d’extrema vanitat que li fa veure «frics» arreu, menys al mirall on suposo cada dia s’arregla la cara…

Fa uns anys, el lamentable programa televisiu «Crónicas Marcianas» va posar de moda el fenòmen «fric» a les espanyes. Naturalment, l’autèntic friquisme americà, és un fenòmen antisistema, que és no té res a veure amb la versió burgeseta, coent i d’un avorriment espantós que ens oferia el «boncatalanet» d’en Javier Sardà. Més aviat caldria parlar de caspa. D’autèntica i eterna caspa espanyola. La deformació del concepte servit per J. Sardà ha calat a fons en molts cervellets, i la confusió s’ha instal·lat de tal manera, que qualsevol cosa dissident del que és oficial, passa automàticament a ser «fric». I diuen «fric», quan haurien de dir caspós…
Però tornant al Sr. Agustí Colomines, el que em sembla més increïble, és que aquest opinador que es caracteritza per oferir un físic difícil (això no és culpa seva, però és bo ser-ne conscient. No tots podem ser guapos) i unes maneres desagradables i prepotents alhora de defensar els seus punt de vista, vagi desqüalificant els que no pensen com ell amb l’epítet que justament li escau a la perfecció, segons la seva pròpia concepció del friquisme.
I és que, vanitat anul·la lucidesa. I un opinador que no es veu ni al mirall, fins on hi pot veure clarament…? Què voleu que us digui? M’estimo més escoltar el que diu la meva àvia, que és una miqueta plom, la pobre, però té més senderi i molt més sentit de l’humor. Apa!
Afegeix un comentari

Respon a mili Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *