Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

7 de juny de 2011
General
2 comentaris

D’#ACAMPADA! Per Lucy Ewing

Me n’he anat d’acampada a la plaça de Catalunya. Jo que sempre havia tirat de motel quan volia tenir un affaire,
ara he decidit provar què tal és això de la tenda de campanya. Us ho
explicaré. Bé, al final en saber que plegaven ni la vaig montar. Gràcies
a això ho vaig fer sota les estrelles per primer cop. YES! Us ho
explico… (la part política només, l’altra la deixo per Ràdio Macuto
FM).


El “trending topic” del
moment, o almenys és el què és diu a Twitter i arribo pels pèls…
Tenint en compte la meva condició de guiri-crítica almenys puc dir que
vaig aprofitar per dir el què ningú no gosava. Com a bona texana: amb un
parell! D’entrada em salto parlar de l’acampada de Sol (sic) perquè
d’hispanocèntrica en tinc més aviat poc. Abans xerraria de la de
l’acampada a la plaça Sintagma d’Atenes, ciutat estimada per en Dr.Cat
com poques, però només n’he vist unes imatges al SkyNews.
Tot i que, coneixent els “no-nacionalistes” grecs, ja els imagino
garlant tant panxos amb els ridículs soldats de la plaça. Ells, tocats
amb aquelles faldilles, esclops i gorreta, fent el canvi de guàrdia amunt i avall i els “indignakeion” (en grec-patiller, els indignats grecs) mirant-se’ls, mentre enfilaven suvlakis.

A Barcelona, en canvi, la simbiosi va anar per una altra banda. Sense comptar la que fan animals i humans, mal anomenats kisso-flabiols (dic malanomenats, perquè també hi han els rata-bongos, lloro-digiridús, etc…) s’estava creant un interessant veïnat campista format per okupes, desocupats, estudiants, mil·leuristes i ex-homeless (ara ja homeness amb tenda) que a més ahir al vespre van votar per fi, després de dies de debat en comissió,
defensar el dret a l’autodeterminació, mal els pesi als quatre
Ciudadanos-UPDeïstes que rondaven per allà. Els polítics professionals,
mentrestant, estan tots esverats perquè la gent del carrer els surt de
l’armari polític i diu tot el què pensen d’ells. I bramen:

“Inadmissible!
Protesten fora dels canals establerts! On són aquelles refilades cartes
al director? Que votin, si volen donar l’opinió! Que vagin al
‘Band Ampla”
si no volen votar. Mira que després d’anys de tenir les tertúlies
radiofòniques untades, els minuts electorals a la TV controlats, la
quota de partits al Parlament limitada per grans pressupostos, va i ens
surt la criada manaia (traducció literal de “criada respondona”) i ens
munta un campament al.legal sense dutxes, caravanes ni bungalows! Això
sí que no!”

Així que, el
conseller de la policia indígena Felip Puig i el futur ex-alcalde Hereu insinuà als indignats que per tenir dret a càmping havien de pagar llicència (sabent que a
les rodalies de Barcelona ja fa temps que el Toro Bravo i la Ballena Alegre estan tancats) i per a confirmar-ho els hi envià la seva sub-brigada especial de neteja que a cops de porra,
els il·lustrà com pot ser el dia del desallotjament definitiu.
Mentrestant, les manifestacions i els debats polítics al marge de les
formes estàndard, continuen creixent al ritme de la crisi. Si se’n
traurà algun profit concret no ho sé, però el què és segur és que els
participants hauran treballat força la gimnàstica revolucionària, un
exercici mental que, com el referènding, es necessita per deixar de ser un zombie colonitzat. I això ja és molt!

Lucy Ewing
periodista de l’Anticolonial International i de Sei O Que Nos Fizestes

  1. Crec que trobo a faltar en escreix la denúncia sobre l’hispanocentrisme ferotge -i no parlo dels quatre friquis de C’s que hi ha per allí- que voleia sobre tot aquest submón pseudorevolucionari. Que en molts lemes hi estem d’acord i que sortir al carrer a parlar de política és molt important? Bravo, celebrem-ho! Però això no treu que com a tàctica, estètica i maneres de veure el país que tenen aquesta colleta siguin realment de zombie colonitzat. Molt a remolc del Km. 0 i poques solucions reals són les que donen aquests barruts que s’erigeixen de salvadors de la democràcia per la cara. Com que sóc el nen maco de la democràcia doncs ocupo un espai públic i a sobre demano coses per sobreviure. Ja aixecarem un país ja, quins collons!

    Dr. Cat, què li passa? Que potser ha oblidat que el poble català és més enginyós i treballador que tota aquesta patuleia? O potser ha deixat de veure que mentre l’Estat cada dia entre per Almança a robar-nos el pa, aquí ens barallem entre nosaltres i clamem al cel acusant el sistema de ser el culpable de la crisi.

    Amb els 20.000 milions d’euros que ens roben, aquí la crisi passaria de llarg. Com és que els indignats no van acampar al Congreso de los Diputados, i prefereixen montar els shows a casa nostra?

    Una crítica en positiu d’un que l’admira.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!