Traduïnt l’Estat Propi
https://twitter.com/joseprull/status/369113348744282113
El problema és que la frase “Estat Propi” no es pot traduir a l’anglès satisfactòriament. La traducció literal “Own State” no vol dir res. Per ser gramaticalment correcte hauria de ser com a mínim “Our Own State” però això no té cap significat. No vol dir res.
Mireu el que passa quan es pica al botó de “Translate” de Twitter:
Què vol dir “the State Itself”? Tampoc no vol dir res. Una traducció literal seria “l’estat mateix”. No té cap connotació del que crec que el Sr. Rull volia dir. Entreu el text a Google i veureu que ho fa pitjor encara (‘their own state’).
S’ha parlat molt de l’ambigüitat de la frase ‘Estat Propi’ inclús dins Catalunya. No hi entro. Entenc d’on ve i per què. El problema és que en un moment en que s’està intentant explicar el que està passant a Catalunya internacionalment, crec que és un greu error fer servir una frase que no té traducció a l’anglès.
Evidentment, un traductor no s’hauria de limitar al significat literal de les paraules. Però perquè un traductor faci el salt a “independent state” o “sovereign state” cal fer una interpretació. I el fet que les frases corresponents “estat independent” i “estat sobirà” sí existeixen en català assenyala que potser el Sr. Rull vol dir una altra cosa. Si no, hagués fet servir una d’aquestes frases, no? Per tant, el traductor ha de fer una interpretació.
I la meva pregunta, com a traductora i observadora del procés, és si el Sr. Rull i els altres que fan servir l’expressió ‘Estat Propi’ realment volen dependre de la interpretació d’algun traductor. Bé de molts traductors.
Sospito que no. Si el Sr Rull i d’altres volen assegurar-se que el significat desitjat del que diuen s’entèn fora de Catalunya, s’ha de donar un missatge clar que es pugui traduir sense problemes. ‘Estat propi’ no compleix aquests requisits.
Vaja qualsevol que sàpia un poc de llengües.
Jefferson, Franklin, Handcok, Adams o Lafayette, lingüísticament no feien tant de giravolts.
Una salutació Liz.
El problema greu, però, es va generar quan, l’endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d’aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l’ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi’s aquell patètic i ridícul “Seleccions Supra autonòmiques” del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera “estat propi” era sinònim d’independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.
Des d’aleshores i més d’una vegada des de CD i des CIU s’ha refermat aquest convenciment de que “estat propi” no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells “Estat propi” no és pas el mateix que “Estat independent”. O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l’ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l’objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l’actual President Escocès Àlex Salmond.
Actualment i des de fa temps l’Estat Català Independent és l’objectiu i casus belli de l’Independentisme convençut, treballador i combatent.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’ANC.
Jo, personalment, no els critico. Ja han fet molt fent aquest gir sobiranista. Ens permet comptar-los com a independentistes, de moment, fins que s’hagin de mullar del tot. Aleshores caldrà especificar quin tipus d’estat propi volen: dependent d’Espanya o totalment independent. Potser aleshores vindrà la escissió entre unió i Convergència.
Jo mateix, quan en vaig tenir ocasió, faig fer servir en algun escrit de la Generalitat el mot ‘country’ (amb gran desesparació del traductor, que em deia que era incorrecte). Jo que li vaig dir: Ja ho sé que és incorrecte, però és una decisió política.
Doncs, au, fora nimetats, tradueix Rull com millor et sembli, que si ho creu oportú ja se te’n queixarà.