Un llibre recent que recomano, abans no s’abati sobre nosaltres l’allau previsible d’escrits sobre la guerra del 14-18: es titula 1913. Der Sommer des Jahrhunderts, en traducció castellana a l’editorial Salamandra 1913. Un año hace cien años. Florian Illies, l’autor, repassa amb notícies de tota mena, sobretot del món cultural, mes a mes aquest 1913 preludi
Deien que les ideologies havien certificat la seva mort a l’entrada del nou segle i res més lluny de la realitat; per dir-ho en el llenguatge de moda totes les ideologies “s’han reinventat”, sobretot les lligades als totalitarismes del segle XX: els feixismes i els materialismes dialèctics. Com s’han reiventat? Quina és la seva fesonomia
Som al matí del 29 de març, dia de la vaga general a primera hora del matí a Barcelona: pels polígons industrials s’ha anat concentrant la gent treballadora: no tothom gosa o pot plegar del treball: la feina està molt fotuda i a les empreses més petites o mitjanes s’ha de tenir un gran coratge per
JOSÉ LUÍS ÁLVAREZ ENPARANTZA, TXILLARDEGI (1929-2012), LINGÜISTA I PATRIOTA Vaig conèixer Txillardegi i la seva muller ja fa molts anys, en el context de la lluita patriòtica i de defensa de les llengües de les nostres respectives nacions . De seguida ens vam entendre. Era a finals dels anys 70 i començaments dels 80: a
Molta gent es va quedar sorpresa mirant el programa de TV3 “El convidat”. L’Albert Om era el convidat del cantant Gerard Quintana al qual vèiem en dos ambients diferents a Barcelona i a Eivissa; a Eivissa el vèiem amb la seva parella i el fill i a Barcelona amb els seus amics i companys de
No són pas emocions positives les que es desprenen de la fotografia de l’última aparició del president espanyol Rodríguez Zapatero al congrés dels diputats de l’estat. És molt interessant per exemple, veure les actituds dels dos protagonistes principals: el president Rodríguez i l’aspirant confirmat, el ministre diputat Alfredo Pérez. L’avui exministre Pérez i ara nou secretari
Una petita i suggestiva exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha ofert, potser sense proposar-s’ho, unes bones reflexions sobre les manifestacions de l’autoodi i la ignorància que s’han produït i se segueixen produint a la nostra terra. Es titulava Continuar el combat: L’aventura de Club Editor (1955-2011). L’exposició repassava la trajectòria d’una petita editorial
Tres lluitadors insubornables, tres personalitats generoses, tres amics de l’ànima; ens han deixat -és un dir- perquè sempre estaran entre nosaltres; un exemple en estat pur d’amor al país, a la seva gent, al seu present, sovint miserable, al seu futur, que volien en llibertat i justícia. La Sílvia Martínez em va contestar – ara
Mentre el poble estava entretingut amb els preparatius de la visita papal i expressava el seu fervor en pro i en contra de Sa Santedat Benet XVI a la Moncloa, molt discretament, feien una cafè d’amics els enemics oficials el Sr. Rodríguez Zapatero, actual president espanyol en fase de jubilació anticipada, i el seu antecessor el sr.
El PNN Pérez i el funcionari polític Rodríguez il·lustren molt bé les característiques i la història de certs polítics que avui protagonitzen l’escena parlamentària espanyola. Tots dos s’han mogut en els cercles del funcionariat més o menys interí, tots dos han renegat dels seus cognoms paterns, – encara que segurament els ujiers i porters dels ministeris
El cas d’aquesta sisena hora escolar de posar i treure a l’ensenyament primari públic il·lustra, millor que cap altra reflexió teòrica que es pugui fer, les esquerdes ideològiques i polítiques i les inconseqüències tant de l’ anterior govern Montilla com d’allò que tan pomposament es coneix com a comunitat educativa, és a dir el conjunt d’organitzacions sindicals d’ensenyament, organitzacions
A vegades és cert que una imatge val més que mil paraules: la imatge del balcó del Palau de la Generalitat aquell 20 de desembre de 2003 conté tots els elements que expliquen el fracàs del tripartit, la deriva del psc-psoe cap al no res, el personalisme suïcida i la manca de projecte sobirà d’ERC i
Probablement en la història del sr. Strauss-Kahn, la periodista Banon i la serventa de l’hotel tot és mitja veritat i tot és mitja mentida: una història que retrata la moral del nostre temps en el món occidental on és fa visible el poder dels diners, l’ambigüitat de la revolució sexual de les dones i la persistència del masclisme de