Aquest any comence el curs de molt diferent manera. Des de fa una setmana que sóc, ara ja oficialment, el permanent o representant de l’STEPV de la Safor-Valldigna. Tot un repte que assumisc amb molta il·lusió, entrega, dedicació, temps, compromís. Això vol dir que per una temporada –previsiblement uns quants anys– no faré classe. Abandone l’espai
Dentro de la luz és el darrer treball de Standstill. I Cénit, l’espectacle visual i escènic en directe amb què el presenten. A Cénit es crea un imaginari propi, un núvol d’energia molt especial. Hi ajuden les imatges bíbliques, especialment extretes de l’Apocalipsi, i els efectes lumínics: rajos de llum i fums místics i boirosos
N’hi ha que considera que fa temps que és mort, que la fórmula es repeteix ad nauseam, una vegada i una altra; que ja està tot dit i inventat i que, en conseqüència, ensopeix de tan sabuda i sentida, la fórmula. Però no. Potser cal haver-se (mal) educat amb aquesta màgia que combina música (en
El nostre amic Xavier Ribes, president del Centre Excursionista Castell de Rebollet de la Font d’en Carròs, va arribar al Mont Blanc el proppassat mes de juliol. Enhorabona! Ací teniu l’enllaç amb el pdf que conta com va estar l’ascens al Mont Blanc: https://dl.dropboxusercontent.com/u/56716593/MONT%20BLANC%20.Juliol%20de%202013..pdf
La revista de literatura Núvol http://www.nuvol.com/ ha encetat el Premi Núvol de contes 2013. Durant un mes publica una selecció de tots els contes que els arriba a la redacció, i posteriorment, quan acabe el mes d’agost, dediciran quin n’és el guanyador. Han tingut l’amabilitat de seleccionar-ne un que els hi vaig fer arribar, i els hi
Darrerament –gairebé cada dia!– se succeeixen episodis i anècdotes significatius que atenyen als símbols nacionals. Una qüestió que, a priori sembla menor, i que, pel que es veu, no n’és tant. Símbols, banderes i altres signes identitaris “il·legals” apareixen de manera natural –sempre hi han estat presents, de fet– a Navarra, a Catalunya, a les
Avui us propose un article i un àlbum ben recomanables. L’article, “Conèixer per a transformar”, és de l’assagista Gustau Muñoz i versa sobre el futur econòmic del País Valencià. Gustau fa una repàs exhaustiu i assenyat pel nostre passat econòmic, tot explicant, ni que siga breument, les raons del declivi actual de l’economia valenciana; però,
Hui Ezequiel Castellano, el Zequi, m’entrevista al diari El Punt/Avui. Si hi esteu interessats, ací en teniu l’enllaç: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/664180-lobra-destelles-ajuda-a-despolititzar-la-llengua-dels-valencians.html
Per als qui som llecs en economia –o en sabem ben poc–, resulta força difícil comprendre per què s’ha produït el tomb tan radical a Occident en aquesta matèria. Un gir que amenaça amb anorrear per complet l’estat de benestar de què gaudíem fins no fa gaires anys. La crisi, en diuen. Una “crisi” que
Aquesta és una aproximació a tres autors valencians de contes sobre els quals em sembla que cal parar-hi atenció. No són els únics que practiquen el gènere, però sí els més joves. Em referisc a Xavi Sarrià, Jovi Lozano-Seser i Sico Fons. Abans d’entrar en les obres respectives, hi aventuraré una hipòtesi: escriuen sobre el
Avui hem presentat la revista de literatura L’Aiguadolç, que edita l’IECMA, en el marc de la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià “Marina-Safor”. En aquesta ocasió es tractava del número 39 de la revista, dedicat a la literatura infantil i juvenil. L’acte ha comptat amb la participació de Josep Antoni Fluixà, especialista en aquest àmbit literari
Ahir tingué lloc a Agullent (Vall d’Albaida) el concert de cloenda del Folksona, les colònies anuals que reuneixen durant una setmana joves intèrprets dedicats a la música d’arrel o tradicional valenciana. La setena edició del Folksona ha estat, de llarg, la més emotiva i exitosa fins al moment. No podia ser d’una altra manera perquè
Cada vegada que s’acosta un període electoral al País Valencià, la dreta autòctona enarbora la senyera del secessionisme lingüístic. Aquest recurs del tot oportunista denota que l’anticatalanisme disfressat de valencianisme –o potser fóra millor dir-ne valenciania folklòrica al servei de l’espanyolisme més ranci– continua sent rendible per a la dreta. Una rendibilitat, no obstant això,
El dia que vam presentar Un tren de llegenda, el Xitxarra a Almoines vaig conèixer Rubén Suárez, cantautor resident a Altea. A Almoines es van exhaurir els llibres, però Rubén, que aquell dia es va quedar sense el Xitxarra, va tenir la paciència d’esperar, d’adquirir-lo a la llibreria L’Espill d’Altea, de llegir-lo i, a més
L’Espill, 42 Revista fundada per Joan Fuster PUV, 186 pàgs. El darrer número de L’Espill inclou un ampli dossier sobre una sèrie d’intel·lectuals de llarga trajectòria que han encetat nous camins de pensament. Es tracta de “pensadors estimulants” que, des de disciplines tan diverses com la història, l’economia, la justícia, la filosofia, la biologia, etc.,