Entre línies (notes de Juli Capilla)
"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres", Joan Fuster
Aquest any comence el curs de molt diferent manera. Des de fa una setmana que sóc, ara ja oficialment, el permanent o representant de l’STEPV de la Safor-Valldigna. Tot un repte que assumisc amb molta il·lusió, entrega, dedicació, temps, compromís. Això vol dir que per una temporada –previsiblement uns quants anys– no faré classe. Abandone l’espai de l’aula, que tant m’agrada, i passe a defensar els drets dels treballadors i treballadores de l’ensenyament: els meus companys i companyes. Ara em dedicaré a atendre les necessitats del col·lectiu docent, em passaré tantes vegades com puga pels centres educatius de la meua comarca a informar i deixar-hi el material que necessiten mestres i professors; i a resoldre els dubtes que tinguen.
És obvi que el panorama educatiu d’enguany no és el que voldríem. I, a pesar dels entrebancs, el col·lectiu docent ha demostrat professionalitat i fermesa, passió i solvència pedagògica. Comença un nou curs i les administracions –valenciana i estatal– continuen amb les seues polítiques de desprestigi i desmantellament de l’educació pública. L’amenaça de la LOMQE, en tràmit d’aprovació al parlament espanyol; més retallades en educació: menys plantilles, menys beques, menys ajudes a llibres i menys al menjador i al transport; el nefast acord signat entre els sindicats valencians (tret de l’STEPV, que se’n va desmarcar) i la Conselleria, sobre la rebaremació de les borses, que ha dut enguany 1.400 companys i companyes valencians interins directament a l’atur; l’enganyifa d’un estatut docent encara per aprovar; la més que probable pròrroga del decret Vela, una reforma de les jubilacions que pretén retardar-la i fer minvar les retribucions dels futurs pensionistes…
Tot plegat ha provocat una reducció dràstica de les plantilles i que cada vegada siguen més els companys i companyes interins que s’han vist privats del dret a treballar (vora 4.000 en només quatre anys al País Valencià!). Una situació en què, a més a més, els docents que treballen ho fan en condicions cada vegada més precàries i inadmissibles, amb aules massificades per culpa d’una ràtio imposada i del tot antipedagògica. Són motius més que justificats per mobilitzar-nos contra la política educativa del govern valencià i espanyol; i, en el meu cas, per treballar per a un sindicat –l’STEPV– que per a mi és un referent en la lluita pels drets dels treballadors, per la dignificació de l’escola pública i gratuïta, i en valencià. Perquè l’ensenyament públic és un bé que ens permet de ser més lliures, el garant de la tolerància i la igualtat entre tots els ciutadans, un dels puntals de l’estat de benestar i de la democràcia.
Demà comença un nou curs. De moment, la Plataforma per l’ensenyament públic del País Valencià ha decidit de fer concentracions a les portes dels centres els pròxims dies 9 i 16 de setembre, coincidint amb l’inici de curs de Primària i Secundària, respectivament. Acudim-hi, doncs, i lluitem pels nostres drets!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!