Ja tinc el teu llibre del “Xitxarra”! Esta nit començaré a llegir-li’l a Mar. Segur que li encanta!
Entre línies (notes de Juli Capilla)
"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres", Joan Fuster
Ahir tingué lloc a Agullent (Vall d’Albaida) el concert de cloenda del Folksona, les colònies anuals que reuneixen durant una setmana joves intèrprets dedicats a la música d’arrel o tradicional valenciana. La setena edició del Folksona ha estat, de llarg, la més emotiva i exitosa fins al moment. No podia ser d’una altra manera perquè ahir hi havia un convidat especial, el mític grup Al Tall, que s’hi va sumar desinteressadament, a petició dels organitzadors, a l’esmentat concert de cloenda.
Al Tall va interpretar, juntament amb l’orquestra del Folksona, un petit repertori de 10 peces que va fer xalar d’allò més els assistents, entre familiars dels joves músics i públic de la localitat i la comarca. Amb el títol significatiu de “Els besnéts del tio Canya”, Al Tall i els joves músics van tocar i cantar “Cançó de la llum”, “Tio Canya”, “Darrer diumenge d’octubre”, “Les penes”, “Nuclears? No, gràcies”, “Cant dels maulets”, “Per culpa”, “Cant de la Muixeranga”, “Lladres” i “Xavier el Coixo”.
Personalment, va estar un concert simbòlic, memorable. Ahir recordava els Al Tall que vaig veure per primera vegada a València, a la seu de la Societat Coral el Micalet. Jo era menut, un xiquet encara, i el meu pare m’hi va portar, com em va dur posteriorment, quan era adolescent, a veure Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach. Jo era petit i sentia aquella música i aquella llengua vagament familiars… Saber i veure els meus fills tocar i cantar amb els amics d’Al Tall em va omplir de satisfacció, i d’emoció. Allí eren els besnéts del tio Canya, expressant-se en valencià amb tota la naturalitat del món, fent música nostra, i en el nostre País Valencià. No ho oblidaré mai. Gràcies, Al Tall! Gràcies, Folksona!
*****
Prèviament al concert, hi va haver el discurs reivindicatiu i enervant d’Albert Dasí, de l’Escola Gavina, qui remarcà:
“Hui tanqueu una setmana important: podreu dir que éreu en un dels últims concerts d’una banda mítica entre els valencians. Imprescindible. No s’entén el País Valencià sense Al Tall, ves si seran grans. No entendre’s un país sencer sense els seus músics, aquests, de principals. I vosaltres teniu la sort de tocar-hi amb ells. La nostra admiració. Potser no serà tan important com el viure de la vostra setmana, el resultat final. El que heu fet al llarg de la setmana és més gran encara, perquè és on engendreu la llavor d’un camí llarg”. (vegeu el discurs íntegre a: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/5692).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!