En Setmana Santa he anat quatre dies a Barcelona amb la meva núvia, uns dies de vacances, i han estat profitosos pels quatre costats. Després de tanta crispació en l’ambient, tanta mala llet davant de les meves conviccions per part de gent coneguda i desconeguda, tanta calúmnia que en un altre país fins i tot
(Escrita i publicada el 15 de Maig del 2006. La reprodueixo aquí pel seu indubtable interès): Estimat Albert, T’envio d’aquesta carta oberta, que no és gens discreta, però així t’hi arribarà millor. Et tinc que parlar d’alguna cosa molt, molt seriosa. Tot va començar amb allò que m’hi vaig trobar a l’edició del diari "El
No he sentit cap interès en llegir la famosa novel·la "El Codi Da Vinci" de l’escriptor nord-americà Dan Brown, i tampoc ho sento en veure la pel·lícula basada en l’esmentat text i que a Espanya arriba en dues setmanes. Des del principi en el qual va esclatar l’arxifamosa polèmica desencadenada per la Ciutat del Vaticà
Suma i segueix la baralla entre PSOE i PP, entre actual Govern i actual oposició. I el que ha passat en els últims dies sembla ser pel fracàs aparent de Mariano Rajoy en l’últim Debat sobre l’Estat de la Nació. Dic aparent per la seva poca convicció davant del públic espanyol, que en les enquestes l’ha
Steven Soderbergh, director sorgit del cinema independent americà, fora dels circuits convencionals d’Hollywood, va sorprendre els cinèfils de finals dels anys 1980 amb una pel·lícula de poc pressuposat, actors desconeguts i un argument fora de l’habitual. Clar que com estava plantejat aquest argument va ajudar bastant a atreure els espectadors al cinema, per allò del
Hi va haver una època en el cinema espanyol en què es van fer quantitats industrials d’adaptacions literàries, siguin de llibres o d’obres teatrals, i hi ha hagut de tot: des d’adaptacions excel·lents com "El rusc" i "Els sants innocents" de Mario Camus, "El perquè de tot plegat" de Ventura Pons o aquelles excel·lents sèries televisives
Primer de tot, el meu condol a la família de la cantant Rocío Jurado per la seva mort després de dos anys amb el càncer. La meva mare va morir del mateix fa gairebé dos anys i entenc el que és veure agonitzar lentament algú fins que mor. Encara que mai no he estat precisament
Começa aquí un nou bloc, que espero que sigui d’interès per a tots/totes vosaltres. Hola, Soc nou en aquest indret. Resideixo a Madrid des de fa molts anys, però soc català, mai no hi he deixat de sentir-me català, tot sigui dit sense cap toc xovinista, és clar. En el meu bloc intentarè