Steven Soderbergh, director sorgit del cinema independent americà, fora dels circuits convencionals d’Hollywood, va sorprendre els cinèfils de finals dels anys 1980 amb una pel·lícula de poc pressuposat, actors desconeguts i un argument fora de l’habitual. Clar que com estava plantejat aquest argument va ajudar bastant a atreure els espectadors al cinema, per allò del morb. I això cal desmentir-lo, ja que a tota la pel·lícula no hi ha nus, sinó suggeriments, mirats, diàlegs directes al tema sense marrades… i per a despertar morb, alguns personatges, només amb la seva roba i com la porten, ja pugen la libido de l’espectador sense necessitat de nus tipus Playboy TV ni estètica o il·luminació de neó blau ni res d’això.
Ni tampoc el ritme narratiu de Soderberg és de videoclip, habitual en els programes i pel·lícules de la famosa cadena televisiva eròtica, variant de la revista no menys famosa: és lent i interromput, recolzant-se en els diàlegs, les mirades i les expressions dels actors.
Es creien que m’oblidava de l’argument? Al contrari: el matrimoni format per John Mullany (Peter Gallagher) i Ann (Andie McDowell), resident en una luxosa casa, reben com a hoste temporal un vell amic de John, Graham Dalton (James Spader). John posa les banyes a la seva dona amb la seva cunyada, la deshinibida Cynthia (Laura San Giacomo), i per poder tenir els encontres sexuals amb ella ha d’alterar una i altra vegada la seva extensa agenda de treball al seu bufet d’advocats. Quan Graham troba casa es viurà allà, i Ann descobreix que ell té una estranya afició: gravar desenes de cintes de vídeo amb confessions de dones, que li expliquen a la cambra les seves experiències sexuals i alguna cosa més… Això li escandalitza, ja que ha estat fins llavors una dona reprimida, al contrari que la seva germana.
Intel·ligent manera la de Soderbergh de comptar-nos una història arriscada, sense caure mai en el fàcil recurs de les pel·lícules eròtiques, siguin les americanes, amb argument policíac enmig gairebé sempre, o les italianes, amb toc vuitcentista-aristocràtic.
Qui vegi aquesta pel·lícula que es tregui del cap els prejudicis, que no veurà una història estil porno. Si no ve amb aquest propòsit, que vegi una altra cosa i que ens deixi aquesta als que sabem apreciar-la. Els quatre protagonistes són magnífics, i aquesta pel·lícula els va llançar a la fama, sobretot a Andie McDowell, paral·lelament famosa pel seu treball com a model i per a L’Oréal.
SEXE, MENTIDES I CINTES DE VÍDEO: * * * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la Mc Dowell estava més bona que la cunyada. Cosa que demostra que als homes ens posa més el morbo que la bellesa.
A banda d’això, els personatges estan molt ben interpretats i les seves relacions entre ells molt molt ben explicades.
Puc fer-te una recomanació? A veure si pots canviar el tipus de lletra que realment es fa dificil de llegir.