Hi va haver una època en el cinema espanyol en què es van fer quantitats industrials d’adaptacions literàries, siguin de llibres o d’obres teatrals, i hi ha hagut de tot: des d’adaptacions excel·lents com "El rusc" i "Els sants innocents" de Mario Camus, "El perquè de tot plegat" de Ventura Pons o aquelles excel·lents sèries televisives com "Els goigs i les ombres" fins a adaptacions mediocres i que res no feien justícia a l’original.
El propi Mario Camus, ja en decadència, va voler adaptar fidelment una novel·la d’Eduardo Mendoza sobre la contradictòria evolució de Barcelona en l’època que passava dels segles XIX al XX, capaç d’evolucionar i de ser avantguarda de moviments artístics i altres, que va arribar a ser un model per a tot el món, com ho va ser l’avantguarda francesa, per exemple.
Dic fidelment en voler incloure aquí tota la novel·la, una cosa gairebé impossible si aquesta és molt extensa. Doncs, per a la nostra decepció, això va voler fer. En una sèrie televisiva hagués quedat millor, però per a una pel·lícula, encara que durés dues hores i mitjana com a aquesta, tanta cosa junta no ha provocat més, al meu entendre, que un caos. Hi ha tantes escenes, tant canvi continu d’una a altra sense aprofundir per a res en els personatges ni en les trames que quan et vols donar compte ja han transcorregut diversos anys en la història i et trobes al protagonista que ha passat de solter a casat amb fills en un tres i no res,
S’agreuja fins i tot més amb l’equivocada elecció del protagonista, el mediocre actor francès, nét d’espanyols, Olivier Martínez, m’imagino imposat per la coproducció hispà-francesa de la pel·lícula, amb una lamentable interpretació d’esglai tota l’estona, com si no fos res amb ell. Els altres actors tenen el mateix problema: o estan igual de malament dirigits o que apareixen tan poc que ni no et dónes compta. I el repartiment és ampli: Emma Suarez, Ramón Langa, Tony Isbert, etc. També intervenen el cantant Josep Maria Sanz "Loquillo" i el gran actor de doblatge Joaquín Díaz (veu espanyola de Jack Lemmon), aquest com el sogre del protagonista, Onofre Bouvila (Olivier Martínez), que arriba a Barcelona i poc a poc va ascendint socialment, a costa de convertir-se en assassí a sou i en el que sigui, amb tal d’ascendir. Arriba a casar-se amb la filla d’Humbert Figa (Joaquín Díaz) i tenir fills, encara que sempre va estar enamorat de Delfina (Emma Suarez), amor impossible, que els chanchullos d’Onofre faran més impossible.
El que es pot salvar és l’ambientació, que recorda a les de les pel·lícules franceses recents o a aquelles sèries televisives tipus "La saga dels Rius". Les altres coses, millor no parlar…
LA CIUTAT DELS PRODIGIS: * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!