Deixo la CUP

 

Tres  són, resumidament, les qüestions que els darrers anys m’han allunyat mental i físicament de la CUP, la organització política a la qual vaig començar a militar un llunyíssim 1990:

La incomoditat, quan no vergonya aliena, que em genera la distància entre la retòrica revolucionària i maximalista i la pràctica molt més pragmàtica i possibilista a les institucions on es governa

La dificultat d’una part de la CUP (la que ara és clarament hegemònica) per implicar-se i participar en això que hem anomenat Procés. Una dificultat sobradament documentada que ha restat capacitat d’influència i que explica, en part, que hi hagi més presos independentistes de Convergència (o com es diguin ara) que de la CUP.

L’aposta, majoritària a la CUP, per ubicar els Països Catalans en l’àmbit mediterrani en detriment de l’encaix europeu. Soc estrany, ho sé, però malgrat compartir moltes (no totes) les crítiques que es fan a l’actual UE, segueixo pensant que un projecte comú europeu és una bona idea. Soc, per entendre’ns, més d’en Varoufakis que d’en Busqueta.

Malgrat aquest allunyament, fins al dia d’avui he continuat pagant quota, col·laborant puntualment i votant CUP en les eleccions en què s’ha presentat. Ara, però, llegeixo els noms que encapçalen la llista per la circumscripció de Barcelona (on voto) i constato que entre els 7 primers noms no n’hi ha cap amb el qual em senti políticament identificat. Tot al contrari, molts d’ells són companys amb els quals he comprovat en reunions i converses que no veiem el món, el país i la CUP de la mateixa manera. Arribats aquí, constatant que aquesta manca de confiança política em porta a plantejar-me votar altres opcions el dia 21 de desembre, entenc que no té massa sentit continuar militant formalment a la CUP i opto, en coherència, per donar-me’n de baixa.

I que consti que crec que la CUP segueix sent necessària per incorporar a determinats sectors socials i ideològics a l’independentisme i a la política institucional, però un servidor ni forma part d’aquests sectors ni crec que pugui ser massa útil en aquesta tasca.

Cloc, així, 27 anys de militància. Compto haver fet menys nosa que servei.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *