Aqueix cap de setmana l’OTAN clou un cimera a Gal·les amb dos reptes sobre la taula: l’agressió de Rússia contra Ucraïna i l’emergència del Califat Islàmic. Sobre aqueixa darrera qüestió el president nordamericà Barak Obama USA es proposa bastir una coalició encapçalada per l’OTAN que emprengui una campanya militar aèria contra els gihadistes sunnites deixant les operacions terrestres als exèrcits iraquià i sirià i a les forces de les minories amenaçades per l’ISIL. Aqueix plantejament ha estat avui mateix titllat d’irreal per falta de múscul militar des de l’editorial de Debka: “Obama’s plan for local armies to fight IS under a “core coalition” is unreal for lack of military muscle”.
No cal ser un expert en matèria de defensa per observar la dificultat d’assolir una victòria contundent sobre un enemic com l’ISIL emprant únicament mitjans aèris, com s’ha vist en la recent operació Marge Protector d’Israel a Gaza que no ha estat suficient per acabar amb l’hegemonia política i social d’Hamàs, malgrat que hagi estat durament colpejat en el terreny militar. Als milicians del Califat se’ls pot abatre des de l’aire però el problema pendent de resoldre és qui imposa l’autoritat en terra a les regions que controla i hi basteix un estat democràtic. L’experiència de la segona guerra d’Iraq demostra la inconsistència de les institucions polítiques i militars creades pels USA en l’època posterior a l’enderrocament de Sadam Hussein.
Un analista espanyol, Francisco G. Basterra, acabava així un article titulat “La primavera yihadista” (El País, 21 de juny de 2014): “No hay solución buena en Irak. Implicarse en una guerra civil en unas sociedades tribales y multisectarias es sin duda la peor opción. La de Obama, si no es arrastrado a un nuevo Vietnam, por prudente, es la mejor opción”. Allavòrens, cal ressignar-se des d’Occident a contenir el conflicte en la seva àrea geográfica originària i mirant d’evitar l’eclosió del terrorisme gihadista al si de les societats europees ?
Post Scriptum, 9 de setembre del 2014.
L’article d’Alastair Cook, agent del MI16 britànic, “Vous pouvez pas comprendre l’État Islamique sans connaître l’histoire de Wahabisme”, publicat al digital Europe-Israel aporta els elements claus per entendre la puixança del gihadisme propiciat per Aràbia Saudí.
Post Scriptum, 14 de setembre del 2014.
L’especialista en política internacional de Le Monde, Alain Frachon, escrivia fa dos dies, el 12 de setembre, un article titulat “Guerre, religión et Proche-Orient” on afirma: “La vraie victoire sur le djihadisme ne peut être que culturelle ou idéologique. Elle ne peut venir que du monde arabo-islamique, pas d’une volée de roquetes américano-européennes”. D’acord, però mentre no sorgeix un hipotètic moviment nacional àrab, laic i democràtic capaç d’enfrontar-se amb èxit al gihadisme, què ha de fer el món occidental, a més d’estimular els intel·lectuals i els polítics que el poden fer possible ?
Per la seva part, Ignacio Cembrero (El Mundo, 11 de setembre proppassat) feia notar “El inaudible rechazo del Estado Islámico por los musulmanes de España“, i els de Catalunya ? Com hom pot esperar un canvi de mentalitat al món àrab si els musulmans europeus que estan en contacte directe amb la civilització occidental no denuncien les barbaritats del gihadisme ?
Post Scriptum, 2 de juliol del 2016.
L’anàlisi publicat ahir pel digital israelià Debka especialitzat en estratègia contra-terrorista titulat “ISIS routs news US-backed forcé at Abu Kema” detalla com, per segon cop, fracassa l’intent dels EUA per bastir una tropa sunnita capaç de’enfrontar-se al Califat Islàmic deixant a l’aire la qüestió central: quin exèrcit de terra ocuparà el territori conquerit per l’ISIS. Només els kurds poden fer-ho dins els seu límits territorials, altrament l’alternativa són les milícies xiïtes comandades per Iran que alimenten l’animadversió del sunnites.
L’únic exèrcit del Pròxim Orient que pot vèncer militarment el jihadisme sunnita és el d’Israel però no actuarà fora de les necessitats existencial del poble jueu. En resum, ni Rússia, ni els EUA enviaran a curt termini tropes de terra a Síria i, per tant, la guerra continuarà per molt de temps com ja va vaticinar el general francès Vincent Desportes.
Post Scriptum, 29 de maig del 2017.
El proppassat 26 d’aqueix mes Le Figaro publicà una extensa entrevista amb la politòloga Myriam Benraad, especialitzada en la deconstrucció de la retòrica ideològica del Califat Islàmic: “Le djihad médiatique est un des éléments phares de la puissance de Daech”.
Post Scriptum, 19 d’abril del 2021.
Galit Truman Zinman publica avui un punyent report sobre la renovada propaganda del Califat Islàmic al BESA Center: ISIS Propaganda in the Time of Coronavirus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els Estats Units se’n foten sobiranament del fet que hi hagi un Estat democràtic o no mentre tinguin els gihadistes controlats. No en va han estat apadrinant dictadures ferotges on han vist amanaçats el seus interessos. Encara trobaran a faltar el sàtrapa Sadam!