Joan Pinyol

Em vaig fer molt amic d’un mag, i un dia, mentre sopàvem junts, ell va esternudar. Instintivament, butxaquejà i es tragué un conill de l’infern de l’americana.

– Bah! -digué-. ja m’he tornat a oblidar el mocador al barret de copa…

Es va mocar amb el conill, però no responia prou.

– No és igual -exclamà-. Li he d’amollar els teixits.

– Sí -vaig replicar-li-. Jo, si fos de tu, em vendria el barret de copa.

El mag, que ho era fins al moll dels ossos, somrigué sibil·linament i em va ensenyar
que el conill tenia brodades les seves inicials a l’orella dreta.

– Touché -vaig dir-li, amb una cursileria manifesta.

Pere Calders
Del llibre L’honor a la deriva, 1992

(en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre
de 1912, publico cada dia un microconte seu)