… cap al tard
En una ocasió, al caient de la tarda, em va semblar que m’endormiscava i que fugia de trajecte. Al costat de la meva taula de treball,
dret, amb boires plegades com si fossin braços, hi havia un somieig abaltidor que m’acotxava entre gires i llençols imaginaris- Em deia
alguna cosa amb do profètic, perquè aquell vespre vaig trobar el llit ple d’hores nocturnes
que em tenien feina preparada. Amb els ulls aclucats i la consciència perduda, vaig passar-me tota la nit teixint i desteixint la calima
del temps que se n’anava.
Pere Calders
Del llibre Tot s’aprofita, 1983
(en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre
de 1912, des de l’1 de setembre fins avui 31 d’octubre he publicat cada dia un microconte seu)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!