Joan Pinyol

Des de la terra del paper

31 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 31/10/2012 : … cap al tard

Després de seixanta-un dies ininterromputs publicant un microconte de Pere Calders cada matí, avui arribo al final de la sèrie. Ha estat un homenatge senzill, fet des del cor i de l’admiració per ell i per la seva obra i sense la benedicció de cap organisme oficial. Aquí els teniu tots. Si voleu, podeu aprofitar-los per fer encara una major difusió d’aquesta mena de textos i de l’obra de l’entranyable, immortal i sublim Pere Calders i Rossinyol, en l’any de la commemoració del seu centenari. La vostra obra, Pere, té aquell do de la immortalitat només reservat per a les millors, i en gaudim a ple cor!

… cap al tard

En una ocasió, al caient de la tarda, em va semblar que m’endormiscava i que fugia de trajecte. Al costat de la meva taula de treball,
dret, amb boires plegades com si fossin braços, hi havia un somieig abaltidor que m’acotxava entre gires i llençols imaginaris- Em deia
 alguna cosa amb do profètic, perquè aquell vespre vaig trobar el llit ple d’hores nocturnes
que em tenien feina preparada. Amb els ulls aclucats i la consciència perduda, vaig passar-me tota la nit teixint i desteixint la calima
del temps que se n’anava.

Pere Calders
Del llibre Tot s’aprofita, 1983

(en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre
de 1912, des de l’1 de setembre fins avui 31 d’octubre he publicat cada dia un microconte seu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!