Joan Pinyol

Les acaba de comptabilitzar el govern de la República Independent d’Itzel Mountains, al continent andorrà. I la resolució governativa afecta tots els ciutadans i ciutadanes del món, sigui quina sigui la seva condició de sexe, geografia, color dels colzes o situació laboral. I, el que és millor, és d’obligat compliment, de manera que fer-se l’orni pot comportar conseqüències imprevisibles per al qui no és orni i va pel món enganyant els altres. L’ordre és la següent. Tots els habitants del planeta estan obligats a escollir les vint-quatre hores que vulguin de la setmana del seu proper aniversari i a sincerar-se amb les persones que els volten sovint. Durant aquest temps no valdran actituds provocades per models de conducta que fan olor de neftalina ni imposicions morals de cap santa mare hipocresia. Tothom haurà de parlar sense embuts i dir què pensa dels altres. Per exemple dels companys de feina que et clavarien una forquilla del dinar laboral si en tinguessin ocasió, de les sogres que no s’han aturat mai a pensar en altra cosa que no siguin elles mateixes ni a adonar-se de la ràbia que gesten dins teu o del veí que a vegades fa l’efecte que dedica la seva existència a amargar-te la teva. En aquelles vint-i-quatre hores n’hi haurà prou. No vull dir pas que seran suficients perquè em consta que a més d’un li faltarà temps per quedar-se a gust amb tothom. Em refereixo que hi haurà una paraula que brillarà més que l’àngel del campanar del Vendrell en un dia en què surtin sis sols per l’Est, i serà PROU. Prou de compliments buits que només serveixen per enganyar i per autoenganyar-vos. Prou de fer cara de tros de pa per fora i notar com la llesca es recrema per dins sense poder airejar els fums. Prou de dir sí perquè és molt millor per a les dues parts mentre dins vostre s’alça un NO de vint sense folre ni manilles. Prou de quedar bé per fora i trair-vos per dins. Per exemple somrient les gracietes penoses del teu cap laboral només perquè no perilli el teu estatus o la teva nòmina. Prou de reprimir el que penseu de la simpatia forçada dels notaris, que cobren molts euros per fer un paperet i signar-ne un altre. Prou de menjar-vos, barrejada amb saliva de la pròpia, l’opinió que us mereixen les pitjors maneres de vestir dels vostres coetanis. Si una persona a qui no teniu ganes de compartir ni un minut de la vostra vida us truca i us demana què us sembla que vingui a veure-us, prou de dir-li amb la veu trencada pel desànim que no hi ha cap problema mentre mil veus de la vostra consciència (cinc veus, segons la guàrdia urbana) es manifesten amb pancartes per les parets del vostre cervell proclamant als quatre vents que a la mateixa hora se’n podia anar a posar parquet al desert més allunyat de casa vostra. En aquelles hores de la setmana del vostre aniversari tindreu ocasió de dir-li  “Mira, ni ganes que vinguis perquè no et suporto i per quatre dies que visc prefereixo compartir-los amb gent que m’ompli no que em buidi com tu”. I després de penjar el telèfon també podreu marcar el número d’aquelles persones que us han ferit des de la seva indiferència i cantar-los clarament “maleït siguis tu i la teva regidoria de pa sucat amb prepotència. Tant de bo que a les properes eleccions no et votin ni els de casa teva!”. I podreu tallar en sec els intents malèvols de col•locar-vos en una trinxera o en una altra per part d’aquells que sembla que tot el dia roseguin bitxo. “Mira noi, si vols criticar el director, agafa la línia directa i digues-li a la cara. No pretenguis que jo sigui l’escut per amagar la teva covardia”. I podreu esplaiar a més d’un i d’una : “A tu el que et corca és l’enveja més insana. No t’ho facis mirar que l’especialista tampoc no té la culpa d’haver-te d’aguantar”. I també podreu detallar l’encant que us desperta la persona que us atrau: “Aquest vestidet cenyit ja me l’imagino llençat de qualsevol manera damunt el llum de la tauleta de nit”… Gràcies a l’edicte del govern de la República Independent d’Itzel Mountains, al continent andorrà, tot això i molt més serà possible en aquelles vint-i-quatre hores de la setmana del vostre aniversari. El que no us puc assegurar és què passarà durant les vint-i-quatre hores següents.