Joan Pinyol

En el moment de ficar-se al llit (que tothora és de gran compromís) ell volgué saber -era un somiador- si ella l’estimaria sempre.

– Sempre quant és? – respongué ella tot preguntant, amb una ingenuïtat escamnadora.

“Ara sí que em voldria morir”, va pensar ell amb una falsedat manifesta, perquè en aquell
instant tenia moltes ganes de viure.

Però li vingueren a la memòria imatges de calendaris i de rellotges de pèndola, que no eren pas els estímuls que l’haurien ajudat més a complir. 

Pere Calders
Del llibre Tot s’aprofita, 1983

(en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre
de 1912, publico cada dia un microconte seu)