Josep Guia Marín

Avui és un dia de joia pel resultat electoral de SI, l’única opció política clarament compromesa amb la proclamació d’independència i amb la seva extensió al conjunt de la nació catalana (els Països Catalans o Catalunya completa). Amb els més de 100.000 vots de Solidaritat Catalana per la Independència i amb els seus quatre flamants diputats, s’inicia una etapa històrica pel que fa als dos objectius cabdals (la reunificació i la independència) del poble català. Haurem de saber estar, una vegada més, a l’alçada de les exigències dels temps que s’acosten. 

En un article anterior vaig denunciar encertadament el falsejament de l’enquestes que no atorgaven cap diputat a SI, però alhora no vaig preveure adequadament la dispersió que hi hauria del vot independentista (a l’abstenció, al vot en blanc, a altres formacions, a més de SI). Però la paradoxa és que si, d’una banda, l’aritmètica ens diu que el conjunt de diputats independentistes és inferior als 21 de fa quatre anys, de l’altra, la política ens confirma que la significació i l’empenta independentista del resultat d’ahir és molt major que la de fa quatre anys. Perquè, com ha dit Joan Laporta, per primera vegada hi ha quatre diputats independentistes no autonomistes al Parlament de Catalunya. Així doncs, hi hem passat de zero a quatre. 

I la dispersió independentista, tot just comença avui el seu fi, ja que SI en serà l’aglutinant. A partir d’avui, es convertirà en una veritable caramida de l’independentisme, al voltant d’un programa molt senzill i assumible per dretes (poques) i esquerres (més): la proclamació de la independència. Que després ja vindran les diferències, si han de venir. 

Una proclamació, per cert, que s’ha de fer extensiva al conjunt de la nació completa, des del centre fins al darrer racó de la perifèria, en una o unes onades dinàmiques i integradores, començant per les ciutats de Lleida i Tarragona (que, en aquest sentit, d’acord amb els resultats electorals, també són una mica perifèriques) i arribant fins a Fraga, Salses, L’Alguer, Maó, Guardamar… Gairebé tot està per fer i quasi tot és possible.