El pols de la llengua als Països Catalans

Es destaca finalment que “l’objectiu de l’escola és que els nens i nenes xinesos, els quals ja saben parlar el xinès, aprenguin a escriure’l i a llegir-lo. Aquesta activitat, inicialment, es durà a terme els dissabtes, tant al matí com a la tarda. Ara bé, no es descarta obrir l’horitzó d’aquest projecte i permetre a d’altres alumnes no xinesos o a adults la possibilitat d’aprendre aquesta llengua en el futur”.

L’acabament de l’article és molt en la línia oficial xinesa, la de considerar-se una potència i la de mostrar-nos com són: “Aquesta iniciativa vol afavorir l’aprenentatge d’una llengua necessària per a la comunicació en un món globalitzat i, tal i com pensen els diplomàtics del consolat, servirà per acostar la comunitat i cultura xinesa a la catalana”.

Tot plegat sembla una bona notícia: una escola concertada que es posa les piles en el tema de les llengües d’origen, l’oportunitat de fomentar la conservació de les llengües dels nostres alumnes nouvinguts, la possibilitat, encara no real, que la gent del país pugui aprendre una llengua -relativament- internacional… Hi ha, però, alguns matisos preocupants, molt preocupants…

D’entrada, fer polítiques de manteniment de les llengües d’origen és una riquesa per al país d’acollida, ja que hi haurà ciutadans que coneixeran una llengua que ens pot obrir noves possibilitats.  I, sobretot, si es fa ben fet aquest manteniment, ajuda a l’aprenentatge de les altres llengües que s’ensenyin a  l’escola; en primer lloc, el català, la llengua vehicular i de referència.  Com se sap, hi ha transferència entre les llengües que s’aprenenen i, per tant, saber la llengua familiar en cap cas va en contra de l’aprenentatge de la llengua de l’escola. A part, no hem d’oblidar l’alt valor simbòlic que té el reconeixement de la llengua familiar, que, de ben segur, facilita la integració d’aquests alumnes al nostre sistema educatiu…

Dit tot això, hi ha tres elements de la notícia que em fan dubtar:

D’entrada us heu fixat en la pancarta, en la llengua que hi ha, a més del xinès? Significatiu com és o en quina llengua és aquest suposat acostament a la comunitat catalana que es deia a la notícia…

En segon lloc, quan s’afirma que el xinès (el mandarí, en concret, el p?t?nghuà) ja el parlen els alumnes de procedència xinesa, s’oblida que molts d’ells no són mandarins, sinó wu -una llengua que “només” parlen uns 80 milions de persones-, i que, per tant, tenen una llengua xinesa diferent al mandarí, tant com el català i el francès (de la mateixa família, similar si voleu, però entre les quals, d’entrada, no hi ha intercomprensió…). Potser és l’enèsim intent de les autoritats xineses per acabar amb les llengües que no són el mandarí, perquè són conscients, com hem pogut comprovar, que molts nens xinesos no s’entenen entre ells…? Vaja, com si l’estat espanyol s’entossudís a ensenyar espanyol, i només espanyol, als nens catalanoparlants que viuen a l’estranger…

Es coordina aquest acció educativa amb l’escola, amb les didàctiques d’ensenyament i aprenentatge de les llengües diguem-ne curriculars? Si no és així, no sé si s’ajuda gaire els alumnes…

Com a mínim, per pensar-hi!