El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

9 de juny de 2013
0 comentaris

El pare que teniu un fill que feia preguntes “ximples” (o no!)

Ara he entès que li passava (li passa) al meu fill de 16 anys… Fa un any, en una entrevista amb la seva tutora, una professora de llengua castellana (que em deia que el meu fill “parlava pels costats”, fent servir un “catanyol” de difícil curació, i que era un híbrid entre “hablar por los codos” i “parlar pels descosits”) em comentava que alguns professors es queixaven perquè feia preguntes sense gaire sentit, preguntava per preguntar…

Evidentment, vaig renyar el meu fill, com a professor que també sóc, explicant-li que no hi ha cosa que molesti més que actituds que trenquin el ritme de la classe amb preguntes que no vénen a tomb…

Tot plegat va quedar com una anècdota , sense més important. Vet aquí, però, que un any després he descobert què realment passava…

Imatge: alumnes de Mataró contra la Llei Wert…

Doncs passava que el meu fill (i altres companys) estaven fent allò que haurien d’haver fet altres persones amb responsabilitat en un centre educatiu: recordar quina és la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya.

S’havia adonat que molts professors canviaven de llengua i continuaven les classes en castellà quan un alumne els preguntava en aquesta llengua. Aleshores, per redreçar la situació, preguntaven en català i el professor, sense adonar-se, tornava a fer les classes en català…

Un anècdota si voleu divertida, si no fos perquè és dramàtica i ens ajuda a entendre per què l’ús de la llengua entre els joves cau a l’ensenyament secundari (entre d’altres causes, és clar): el model del professorat s’atansa cada cop més als usos dels carrer, on impera la norma de convergència al castellà… Ës el que he anomenat, en altres ocasions, un ús no professional del català… El missatge és clar: és igual una llengua que una altra -i, si aquest és el missatge, no ho dubteu que a la llarga o a la curta fins i tot la llengua que s’imposarà serà la llengua dominant, que és el castellà a bona part del país….

Potser a partir d’aquesta anècdota ens sigui més fàcil d’interpretar dades com les que ens oferia l’article de Vanessa Bretxa i F. Xavier Vila i Moreno Els canvis sociolingüístics en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró, que vaig comentar fa uns dies…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!