Dissabte 28 de setembre de 2019. L’ABC publica avui una portada que caldrà guardar. El titular gran diu que «Torra planeó con los CDR tomar el Parlament tras la sentencia del 1-O». No importa que tot derivi d’una filtració provinent de la Guardia Civil que, sota secret de sumari, ha anat explicant el que calia
25 de setembre de 2019. A Madrid, set companys estan segrestats per l’Estat espanyol, que per fer-ho ha utilitzat la seva legalitat per tal que aquells que creuen que la llei sempre és bona tinguin algun argument per justificar la violència que suposa el segrest, l’assalt als seus domicilis i l’acusació pública de «terrorisme» que
Un cop convertida en Generalitat la República proclamada l’abril del 31, Joan P. Fàbregas escrigué un dels seus textos més lúcids i valents. Es tracta de Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, la transcripció de la conferència que pronuncià el 15 de març de 1932 al local central d’Estat Català a Barcelona. Fàbregas era anarquista,
Títol: Des de totes les trinxeres, a primera línia de foc Autora: Laia Estrada Editorial: Lo Diable Gros Col·lecció: El Martell, volum 8 Edició: setembre de 2019 Format: 14,1 x 21,3 cm Tintes: b/n Pàgines: 264 ISBN: 978-84-949556-4-8 Dipòsit legal: T 414-2019 Preu: 17€ (iva inclòs) L’OBRA : Des de totes les trinxeres, a primera
Aquesta una altra de les imatges de Josep Llunas dibuixada per la Nerea Borrell, Neredis.
Aquesta una altra de les imatges de Josep Llunas dibuixada per la Nerea Borrell, Neredis.
Avui, Carod-Rovira explicava a Vilaweb (https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-carod-rovira-limit/) que en no res sortiran els primers títols de la col·lecció Divèrsia de Pagès Editors, que ell dirigeix, en què es publicarà una “Història de l’anarquisme als Països Catalans”. Deia que la faria jo i no explicava que no la faré sol sinó a mitges amb Dolors Marín i
Los Planetas i El Niño de Elche, que s’han posat el nom de Fuerza Nueva per anar plegats, grandíssims artistes i anarquista el segon, fan una cançó de rèplica antinacionalista, diuen, a «Els Segadors». Fins a aquí, tot correcte i bonic. Ara bé, t’ho mires i ho escoltes i ai… Diuen que utilitzen una carta
Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas,
Un any més, setembre arriba carregat de significat polític a Catalunya. La tardor del 2017 encara és present, però aquesta presència no només ens inspira sinó que també contrasta amb el moment actual. Efectivament, el Règim del 78 segueix en peu i es troba en ple contraatac: la política espanyola fa un fort viratge a
Afrontem una nova diada veient com el creixent immobilisme de la classe política alenteix de nou el clam popular que reivindicava entrar en una nova fase de sobirania popular. Tot i els esforços de la població per tirar endavant, són els presumptes aliats parlamentaris els mateixos que reprimeixen aquelles que han participat d’una manera o
Que estrany es fa un Onze de Setembre sense vosaltres, un Onze de Setembre lluny de casa. Aquest any, per segona vegada, el passaré a una Ginebra que ha esdevingut refugi i casa – com ja havia estat refugi i casa de tantes abans i com segueix-ho sent per tantes altres en l’actualitat. L’exili són
El Llibre Negre arriba a les seves darreres passes, almenys pel que fa a la confecció. Ahir vaig enviar els arxius d’imatges i text a Descontrol, que ho començaran a muntar en unes dies o setmanes, després caldrà corregir-ho diversos cops i en unes setmanes o mesos tindrem el tercer volum del Llibre Negre a
Al 2018, em van demanar de fer un epíleg a un llibre que, tot i que poc conegut al Principat, crec que és bàsic i de lectura obligatòria per entendre el canvi de discurs en Convergència i voltants en els darrers anys, per entendre com aquesta dreta conservadora s’ha disfressat d’independentista per tal que no
Pedagoga republicana, feminista, cristiana i pacifista, humanista en definitiva, Rosa Roig va ser una mestra de mestres avançada al seu temps que va viure amb una mirada crítica sobre el món que l’envoltava. Defensora de la perfectibilitat de la societat a partir, entre altres mecanismes, d’una escola que permetés l’accés a la cultura a tothom