Mor Josep Maria Loperena i m’adono que mai no he escrit res sobre com m’havia arribat a agradar una de les seves novel·les de què avui no parla ningú, Ulls de falcó. Abans de morir, ell mateix va redactar un text de comiat meravellós en què, entre altres coses deia que «Avui he marxat i
Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat
El 21 de desembre, la periodista Neus Tomàs, directora adjunta d’eldiario.es, a qui llegeixo sovint i a qui tinc en molt bona consideració pels seus articles i llibres, escriu una piulada en què afirma: «El curandero Josep Pàmies i uns quants més se’n van anar ahir a la porta de la residència de Tremp, on
Introducció. Els papers de Marçà Fer el pròleg a un llibre sobre Marçà em provoca una alegria de les grans, i si a més és d’un autor del poble, l’alegria creix; però si a més el llibre forma part d’una col·lecció que porta com a nom el de la muntanya del poble, la cosa no
Entenc que la crítica literària en aquest país fa uns anys estigués, majoritàriament, en mans de quatre homes grans més o menys blancs que l’únic referent que tenien del món del rock eren els Beatles o els Rolling, segons preferències. Bé, potser a algun també els sonaven els Sírex o els Brincos… però ja m’enteneu,
Al mes de setembre d’aquest 2020 d’infausta memòria, el Col·legi de Farmacèutics de Madrid, davant les complicacions que suposava l’avenç de la infecció per covid-19 a la Comunitat de Madrid demanava poder fer proves PCR i el ministre Fernando Simón els va respondre que no havien de patir més riscos dels que podia tenir un
Creure’s l’escola més enllà de la covid Jordi Martí Font Avui he escrit una piulada i una entrada al facebook en què deia que al centre educatiu on faig feina teníem set grups confinats i a la pàgina oficial de confinament de grups d’ensenyament, al traçacovid, hi deia que en teníem ZERO. Partint d’aquí, afirmava
Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis? Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia
Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia
L’Agnès Toda em va convidar a escriure a La Revista del Centre de Lectura un text al voltant de la pandèmia a partir d’una creació artística, d’una fotografia, en aquest cas de la Vanessa Pey, la fotògrafa catalana l’obra de la qual admiro més. El resultat és aquest: Green Bound Dawn / Verd i verda
Com a treballador tinc diverses formes de mostrar el meu desacord amb l’organització del treball, que és competència de qui em té contractat, quan aquesta no respon a criteris racionals sinó d’una altra mena. De al mateixa manera, que sempre intento incidir-hi positivament per tal de fer tan bé com puc la meva feina, ja
7 d’octubre de 2017 3 d’octubre: vaga general vs ‘aturada de país’ Sense cap mena de dubte, l’1 d’octubre ha passat ja a la història d’aquest tros de món i de part de l’estranger com un dia de lluita exemplar guanyada per qui més va rebre. I és que el referèndum d’autodeterminació de Catalunya va
[La fotografia és del 3 d’octubre, a la plaça Imperial Tàrraco, amb la gent de CGT aturant el pas als fatxes que dos dies abans aplaudien la Policia Nacional a Sant Pere i Sant Pau. I no, no eren “veïns”, eren feixistes] 2 d’octubre de 2017 La lliçó de l’1-O: a un costat, la llibertat;
El meu 1 d’Octubre de 2017 a Tarragona L’1 d’octubre de 2017 va ser una dia dels que comencen a primera hora del dia i tens ben clar que tot el que hi passi durarà i durarà, no vint-i-quatre hores sinó molt i molt més. Un dia que arribava ple de sensacions acumulades des de
[Article publicat originalment el 27 de setembre de 2017 i inclòs en el llibre Visca la Terra i visca l’Anarquia, 2. De l’1 d’Octubre al 2020] 27 de setembre de 2017 Guanyavents, el poeta anarquista que va escriure ‘Els Segadors’ Que les catalanes i els catalans som estranys sense cap mena de dubte és una