ses afores

0
Publicat el 17 de juny de 2016

 

Vaig anar a un bar anomenat “ses afores” als afores d’un poble mallorquí. El nom del bar em va tornar boig.

 

CIMG4924

L’ús de l’article salat “ses” no comporta problema a les Illes. Tanmateix el gènere d’“afores”, jo sàpiga, és masculí, per això el nom del cafetería-snackbar ha de ser “els afores”, “es afores” o “ets afores”.

Vaig consultar els diccionaris. Només el diccionari Alcover-Moll diu “afores” femenines com aquesta.

*************************************************

 

AFORES pl., m. o f.
Part forana, les terres que envolten el cos d’una població i que solen estar més o menys poblades…

 

*************************************************

Doncs “ses afores” és possible segons aquells especialistes, m’he equivocat. 

Per què els meus mestres sempre van emfatitzar “afores” masculins?

Catalunya ha de ser lliure. Hi estic d’acord. Però la llengua catalana també lliure? Com aquesta pissarra del mateix bar.

CIMG4925

 

Bueno, pues menos mal que hi sentiguem es mallorquí un poc bàrbar.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Chutney

0
Publicat el 12 de juny de 2016

He anat a un restaurant nou al meu poble en què viuen només uns 2.500 habitants. Hi he menjat un menú de 25 €, tots plats han estat molt bons de debò. La carta -dos fulls impresos per l’ordinador- ha estat bilingüe: el català i l’anglès sense el castellà. Molt bé!

cimg4918

Aquest plat s’hi diu carn de xai amb chutney de…Tinc un dubte: per què no s’escriu “txutney” o “txutnei” en català?
Encara que “chutney” és un manllevat de l’anglès, l’origen del mot és l’hindi i el darí. Per això s’ha d’escriure el so [tʃ] amb tx perquè el pronunciï bé.

Per la mateixa raó, és millor que s’escriguin amb tx unes paraules manllevades del meu idioma matern -el japonès-.

Per exemple s’hauria d’escriure Shin-Txan en lloc de Shin-Chan.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mutar

0
Publicat el 10 de juny de 2016

Quan en vaig tornar del viatge, em vaig fixar en aquesta notícia.

Eulàlia Reguant: “Avui un acord polític muta”.
Carles Puigdemont: “Si hagués sabut que el pacte amb la Cup mutava, no m’hi hagués ficat”, o bé “Si hagués sabut que l’acord amb la Cup mutaria no l’hagués signat”.

Què és “mutar”?

El tema, en aquestes quatre  línies, no és polític, sinó lingüístic. Escric una premissa: sóc estranger, i la meva llengua materna és el japonès.

Quan vaig trobar el verb “mutar” en la frase de n’Eulàlia, imaginava dues possibilitats del seu significat: un derivat de l’adjectiu “mut” o l’altre del nom “mutant”.

Vaig mirar els diccionaris per conèixer “mutar”.

1. El Diccionari Català-Japonès den Ko Tazawa CIMG4911

 

Encara que és realment un bon diccionari, no hi ha “mutar”. Per cert no he pogut i no podré estudiar el vostre idioma sense aquest llibre. Tant de bo que publiqués un japonès-català del mateix autor que conec directament.


2. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

CIMG4910

Tampoc no hi és.

3. El Diccionari català-valència-balear d’Alcover-Moll (digital)

 

 Ves per on, no existeix “mutar” entre uns 160.000 mots catalans.

 

4. Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana (digital)

 

Finalment el trobo.

********************************************************************************************

mutar

Homòfon: motar
verb intransitiu genètica Sofrir una mutació.

********************************************************************************************

Doncs la meva segona suposició va ser encertada. S’ha acabat el bròquil!
Però em queden uns dubtes. Per què el verb “mutar” no surt als diccionaris grans? Deu ser una paraula relativament nova? Tothom coneix aquest mot menys jo? Sóc babau?  El comprendries fàcilment si coneguessis el llatí?
Voldria que sabéssiu que d’aquesta manera estudiar català és difícil per a l’estranger com jo.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’illa de Rügen

0
Publicat el 6 de juny de 2016
A l’acabament del meu viatge vaig passar per l’illa de Rügen. Rügen és una illa més gran d’Alemanya “llevat de Mallorca”.
CIMG4880
Hi ha viscut el turisme d’estiueig des de fa més d’un segle. Durant de la segona guerra mundial el Nazi va construir aquests edificis de total 4.5 quilòmetres i amb uns deu mil habitacions pels vacances populars. Però aleshores mai no havien fet servir-los abans de terminar la guerra.
CIMG4890
Ara s’estan convertint en hotels, albergs juvenils i pisos privats, etc.
 Ja  tornaré ca meva a “l’altra illa alemanya”. Hi continuaré pensant en el baix alemany i els altres idiomes.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pomerània Sueca

0
Publicat el 4 de juny de 2016

Encara viatjo al nord-est d’Alemanya. Ara m’allotjo en un poble petit a prop de Prohn. He visitat dues ciutats hanseàtiques: Greifswald CIMG4854CIMG4868

i Stralsund.

 

 

 

Totes dues eren, de l’any 1630 al 1815, un territori suec fora de la península escandinava com Melilla actual de l’Estat Espanyol. Aquella zona (les dues ciutats incloses) aleshores es deia Pomerània Sueca i s’ha bifurcat en dos països: Alemany i Polònia. Pomerània és no només una raça del gos sinó el topònim de la regió. La seva llengua -el pomerani- és una gran incògnita per a mi. És un idioma eslau. Però de vegades és un sinònim del caixubi (una llengua eslava o un dialecte polonès) i a més a més col·loquialment el mateix terme significa un dialecte del baix alemany. No ho entenc gens. Un dia hi pensaré més…

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Wismar

0
Publicat el 2 de juny de 2016

CIMG4817

Des de Schwerin vaig visitar Wismar. Wismar, també, és una ciutat de la lliga hanseàtica i el seu port encara avui té un rol important. Els carrers amb les cases típiques de l’època hanseàtica són bonics i molt atractius.

 CIMG4810

Als vaixells flotats al port es venen els peixos crus i fumats.

Fins a l’any 1903 Wismar era un territori suec des del 1648. Abans d’això, durant l’edat mitjana, havia tingut la mateixa història de Schwerin tal com vaig escriure en l’entrada anterior. Pel que fa als idiomes, doncs, hi ha canviat o bé substitut tres vegades: el polabi, el baix alemanys, el suec i l’alemany estàndard respectivament. Ja ningú no se’n recorda del tràfec de la substitució de llengua, de l’agonia de la gent d’aleshores i de la xacra duradora en l’àmbit lingüístic. Ara penso en els països catalans: quins idiomes seran oficials al principat independent? Quin camí escolliran la resta dels territoris? D’aquí a cent anys encara el bilingüisme tindrà sentit?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La llengua de la lliga hanseàtica

0
Publicat el 1 de juny de 2016

Després de Stendal, he vingut a Schwerin que era una ciutat de la lliga hanseàtica. El castell de Schwerin que és un illot situat al llac Schweriner See va ser construït al segle XVI.

CIMG4803

 

CIMG4795

Allò que em crida l’atensió és el seu nom de la ciutat: el nom antic era Zwierzyn en el Polabi que és una llengua eslava morta. Doncs m’ha assabentat que per aquesta zona abans de venir o bé conquistar els alemanys havien viscut unes quantes tribus eslaves.

Hi ha una estàtua de Niklot en un balcó del castell. Niklot era el príncep eslau de la ciutat fa nou-cents anys.

Quant a la lligaCIMG4821 hanseàtica, la llengua franca devia ser el baix alemany segons els científics. Tenia certa força i prestigi aquesta llengua durant l’època medieval. Per què ha desaparegut l’idioma després de la unificació l’any 1870? El baix alemany no és el país, ni la nació, ni la tribu, ni la identitat, en contrari és una zona geogràfica amb una certa característica lingüística. Per això no existeix, que jo sàpiga, un lema com “Low germany is not germany” fins ara.

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Plattdüütsch

0
Publicat el 30 de maig de 2016

Estic viatjant per la part nord-est d’Alemanya. Avui m’allotjaré a Stendal.
Una bonica torreCIMG4766 es diu “Uenglinger Tor“.

 

 

 

Aquí ningú no parla el Plattdüütsch

 

CIMG4773

o bé el baix alemany en públic (en privat no ho sé).
Com que no sóc lingüista, no m’hi fico més. Malgrat això he imaginat una cosa: el continu dialectal del francès, de l’occità i del català s’assembla molt al de l’alemany, del baix alemany i del neerlandès.

Per cert he menjat un plat d’espàrrec que és una típica cuina alemanya del maig i al juny.

CIMG4772

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ensaïmada al Japó

0
Publicat el 26 d'agost de 2015

Sóc al Japó que és el meu país d’origen, i hi estic de vacances. Una amiga meva em va regalar aquesta.

CIMG4199エンサイマダ. S’escriu ensaïmada en japonès. Al darrere de la bossa es diu que l’ensaïmada és un pa en forma espiral provingut d’Espanya. Però l’explicació m’ha sorprès que els ingredients no incloguin saïm i que tampoc no digui res de Mallorca ni de Balears. Que és això?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Carelià

0

A Finlàndia vaig anar a Carèlia Septentrional i també a Carèlia Meridional. Fa setanta anys la Carèlia històrica i gran es va bifurcar definitivament en dues parts: la part occidental a Finlàndia i l’altra oriental a Rússia -La República de Carèlia-.

CIMG3967

Un museu de Carèlia Septentrional mostra les cases tradicionals de la zona. Com que diuen que la llengua careliana -la família uraliana com el finès- encara té 10.000 parlants a Finlàndia, hi vaig cercar un rastre de l’idioma minoritari.

A Lappeenranta de Carèlia Meridional vaig visitar una església ortodoxa. Hi vaig trobar els papers bilingües: el finès i el rus no pas el carelià.

CIMG4019CIMG4020

Vaig preguntar que hi havia llibres en carelià en unes llibreries, però sempre em van contestar que no.

Com a conclusió, no hi ha cap rastre de la llengua careliana, si més no, no vaig trobar res. El finès devia absorbir el carelià durant dècades a Finlàndia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Finès

0

A partir d’avui escriuré lliurement quatre línies sobre les llengües del món.

Vaig anar a Finlàndia la setmana passada (juliol de 2015) per primera vegada de la meva vida. L’objectiu principal del viatge no va ser la llengua, sinó que volia escapar-me de l’onada de calor.CIMG4067

Vaig comprar un petit diccionari “finès – anglès”.

El finès és una llengua uraliana, no pertany al grup indoeuropeu. Fa unes dècades el japonès -el meu idioma matern- classificava a les llengües uraloaltaiques amb el finès, l’hongarès, el truc i el coreà, etc. Però això era una entelèquia dels lingüistes europeus, i ara ningú no suport aquesta hipòtesi. Per cert, una cosa comuna entre el finès i el japonès és allò que no existeixen els articles gramaticals. Els articles i les preposicions són els obstacles grossos per al meu capaç del català.

El meu “diccionari de pronunciació en català (edicions 62)” diu que la “h” de Hèlsinki és muda. Però els altres llibres contràriament diuen que és la “h” aspirada. No sé per què. Com a japonès, vull que profereixin les “h” s dels mots nipons com Honda, Hiroshima, Hokkaido i Hitachi, etc.

A Finlàndia viuen els suecs (5.8% de la població) com a minoria lingüística. Diuen que són les minories més felices del món, perquè tenen tots els drets de la llengua i no hi ha discriminació ni persecució. No he pogut comprovar-ho, però si fos veritat, seria una forma ideal de convivència de dos pobles.

Vaig visitar una ciutat històrica Porvoo, hi vaig trobar aquests senyals bilingües: el finès i el suec.

CIMG4037CIMG4040

 

 

 

 

Un mot català “escola” és derivat del grec antic “σχολή (scholē)”, podem veure la primera lletra “e” afegida. La darrera foto indica els altres derivats de la mateixa paraula: el suec s’escriu “skola” i el finès “koulu” sense la”s”. En el japonès curiosament s’afegeix la “u” entre la “s” i la “c”, pronuncia “sukuuru” (スクール).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La tornada

0

Després d’una setmana a Lesachtal (Àustria) vàrem passar per Eslovènia, Itàlia i França per tornar a casa. Pel que fa a Eslovènia i a les llengües eslaves, ho escriuré més endavant.

Ens vàrem allotjar a Cremona (Itàlia).

CIMG3396

 

 

 
Endemà ens vàrem allotjar a Besiers (Besièrs en occità, Béziers en francès). Vaig tornar al món occità, però el meu mediocre català no hi serveix res.CIMG3417

Trobar la coartada de l’idioma occità és moltíssim difícil a França com sempre.
Fa dos anys vaig fer aquesta foto. Deu ser una excepció, però curiosament en occità s’ha d’escriure “Godargues”. Doncs quin idioma és “Godargas”?CIMG2631

Aquest viatge es va acabar com així. Per a mi viure a Europa ja és un viatge llarg, perquè vaig néixer a Tòquio. El viatge de la vida continua…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La fi de la frontera lingüística

0

Continuo aquest report del viatge de l’estiu passat (2014).
Vàrem arribar a Lesachtal (Caríntia, Àustria) que és una vall molt profunda dels Alps. Hi havíem vingut unes vegades per l’estiueig, i aquest cop ens vàrem allotjar en un poble anomenat Obertillach (gairebé l’últim municipi més oriental de Tirol).

CIMG3210

Vàrem estar-hi durant una setmana.

 

 

 

Vàrem anar una petita excursió cap a muntanyes alpines. Des d’un aparcament vàrem pujar-hi de peus durant dues hores, vàrem arribar un cafè o refugi de muntanya i hi vaig veure aquest rètol bilingüe.

CIMG3219

S’indica que d’altra banda de la carena és el territori italià -la gent parla el vènet, el ladí, el furlà i els dialectes alemanys depèn dels llocs- i d’aquesta banda és Àustria – es parla l’alemany: el bavarès meridional-.

CIMG3208

Són llibres que tenen a veure amb aquest indret. En necessito un del vènet.

 

 

La frontera lingüística entre els romànics i els germànics -l’objectiu principal del nostre viatge- acabarà d’aquí a 10 quilòmetres més cap a l’est, perquè la zona romànica convertirà en la terra eslava.
Diré una anècdota. Quan estava a Lesachtal, el dia 30 de l’agost va tenir lloc la “V” de la Via Catalana a Viena. Volia participar-hi perquè vaig ser al mateix país que la capital d’Àustria. Però un trajecte de 5 hores només per l’anada m’ho va abandonar, llastima!

Això és la foto de la Via Catalana (2013) a Tòquio, en la qual vaig participar.

CIMG2127

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No em deixeu un pam de nas

0

Sóc un estranger encara que he viscut a Mallorca des de fa molts anys, i he estudiat el català com a llengua estrangera. Vaig anar a Barcelona tal com vaig escriure fa pocs dies.

Ara he tornat a casa i penso una cosa: deu ser una metàfora irrisòria.

Un estudiant aplicat que havia après anglès va anar a Londres. Quan va provar el seu bagatge de l’idioma a la capital de l’anglòfon, si tothom li respongués en una altra llengua, què s’hauria sentit.

Per a mi una gran incògnita barcelonina és per què la majoria de la gent no vol parlar català malgrat que siguin més o menys capaç de fer-ho.

Bé, ja tornaré escriure un resum del nostre viatge de l’any passat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Adéu i benvinguda

0

He passat tres dies densos a Barcelona.

Pel que fa a l’ús de llengua, ha millorat moltíssim que el de l’ahir i l’abans-d’ahir. Gairebé meitat de la gent ha parlat català  segons el meu índex, sobretot al migdia en un restaurant japonès tothom a prop de la meva taula ha utilitzat l’idioma que estic estudiant. S’ha valgut la pena que jo hagués anat a la capital catalana.

IMG_20150630_120707

He anat la llibreria “La Impossible”, i hi he comprat dos llibres catalans.

 

 

 

CIMG3900En una altra llibreria he trobat un llibre anomenat “LO LLEIDATÀ ÉS FÀCIL”, i l’he comprat sense rumiar-hi. No acabo d’entendre que aquest llibre és mera broma o una dialectologia seriosa.

 

 

Ja he tornat a Mallorca. Donaré un adéu a Barcelona i una benvinguda a la nova presidenta.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari