Vaig anar a un bar anomenat “ses afores” als afores d’un poble mallorquí. El nom del bar em va tornar boig.

L’ús de l’article salat “ses” no comporta problema a les Illes. Tanmateix el gènere d’“afores”, jo sàpiga, és masculí, per això el nom del cafetería-snackbar ha de ser “els afores”, “es afores” o “ets afores”.

Vaig consultar els diccionaris. Només el diccionari Alcover-Moll diu “afores” femenines com aquesta.

*************************************************

AFORES pl., m. o f.
Part forana, les terres que envolten el cos d’una població i que solen estar més o menys poblades…

*************************************************

Doncs “ses afores” és possible segons aquells especialistes, m’he equivocat. 

Per què els meus mestres sempre van emfatitzar “afores” masculins?

Catalunya ha de ser lliure. Hi estic d’acord. Però la llengua catalana també lliure? Com aquesta pissarra del mateix bar.

Bueno, pues menos mal que hi sentiguem es mallorquí un poc bàrbar.

He anat a un restaurant nou al meu poble en què viuen només uns 2.500 habitants. Hi he menjat un menú de 25 €, tots plats han estat molt bons de debò. La carta -dos fulls impresos per l’ordinador- ha estat bilingüe: el català i l’anglès sense el castellà. Molt bé!

Aquest plat s’hi diu carn de xai amb chutney de…Tinc un dubte: per què no s’escriu “txutney” o “txutnei” en català?
Encara que “chutney” és un manllevat de l’anglès, l’origen del mot és l’hindi i el darí. Per això s’ha d’escriure el so [tʃ] amb tx perquè el pronunciï bé.

Per la mateixa raó, és millor que s’escriguin amb tx unes paraules manllevades del meu idioma matern -el japonès-.

Per exemple s’hauria d’escriure Shin-Txan en lloc de Shin-Chan.

Quan en vaig tornar del viatge, em vaig fixar en aquesta notícia.

Eulàlia Reguant: “Avui un acord polític muta”.
Carles Puigdemont: “Si hagués sabut que el pacte amb la Cup mutava, no m’hi hagués ficat”, o bé “Si hagués sabut que l’acord amb la Cup mutaria no l’hagués signat”.

Què és “mutar”?

El tema, en aquestes quatre  línies, no és polític, sinó lingüístic. Escric una premissa: sóc estranger, i la meva llengua materna és el japonès.

Quan vaig trobar el verb “mutar” en la frase de n’Eulàlia, imaginava dues possibilitats del seu significat: un derivat de l’adjectiu “mut” o l’altre del nom “mutant”.

Vaig mirar els diccionaris per conèixer “mutar”.

1. El Diccionari Català-Japonès den Ko Tazawa

Encara que és realment un bon diccionari, no hi ha “mutar”. Per cert no he pogut i no podré estudiar el vostre idioma sense aquest llibre. Tant de bo que publiqués un japonès-català del mateix autor que conec directament.

2. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

Tampoc no hi és.

3. El Diccionari català-valència-balear d’Alcover-Moll (digital)

 Ves per on, no existeix “mutar” entre uns 160.000 mots catalans.

4. Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana (digital)

Finalment el trobo.

********************************************************************************************

mutar

Encara viatjo al nord-est d’Alemanya. Ara m’allotjo en un poble petit a prop de Prohn. He visitat dues ciutats hanseàtiques: Greifswald

i Stralsund.

Totes dues eren, de l’any 1630 al 1815, un territori suec fora de la península escandinava com Melilla actual de l’Estat Espanyol. Aquella zona (les dues ciutats incloses) aleshores es deia Pomerània Sueca i s’ha bifurcat en dos països: Alemany i Polònia. Pomerània és no només una raça del gos sinó el topònim de la regió. La seva llengua -el pomerani- és una gran incògnita per a mi. És un idioma eslau. Però de vegades és un sinònim del caixubi (una llengua eslava o un dialecte polonès) i a més a més col·loquialment el mateix terme significa un dialecte del baix alemany. No ho entenc gens. Un dia hi pensaré més…

Des de Schwerin vaig visitar Wismar. Wismar, també, és una ciutat de la lliga hanseàtica i el seu port encara avui té un rol important. Els carrers amb les cases típiques de l’època hanseàtica són bonics i molt atractius.

Als vaixells flotats al port es venen els peixos crus i fumats.

Fins a l’any 1903 Wismar era un territori suec des del 1648. Abans d’això, durant l’edat mitjana, havia tingut la mateixa història de Schwerin tal com vaig escriure en l’entrada anterior. Pel que fa als idiomes, doncs, hi ha canviat o bé substitut tres vegades: el polabi, el baix alemanys, el suec i l’alemany estàndard respectivament. Ja ningú no se’n recorda del tràfec de la substitució de llengua, de l’agonia de la gent d’aleshores i de la xacra duradora en l’àmbit lingüístic. Ara penso en els països catalans: quins idiomes seran oficials al principat independent? Quin camí escolliran la resta dels territoris? D’aquí a cent anys encara el bilingüisme tindrà sentit?

Després de Stendal, he vingut a Schwerin que era una ciutat de la lliga hanseàtica. El castell de Schwerin que és un illot situat al llac Schweriner See va ser construït al segle XVI.

Allò que em crida l’atensió és el seu nom de la ciutat: el nom antic era Zwierzyn en el Polabi que és una llengua eslava morta. Doncs m’ha assabentat que per aquesta zona abans de venir o bé conquistar els alemanys havien viscut unes quantes tribus eslaves.

Hi ha una estàtua de Niklot en un balcó del castell. Niklot era el príncep eslau de la ciutat fa nou-cents anys.

Quant a la lliga hanseàtica, la llengua franca devia ser el baix alemany segons els científics. Tenia certa força i prestigi aquesta llengua durant l’època medieval. Per què ha desaparegut l’idioma després de la unificació l’any 1870? El baix alemany no és el país, ni la nació, ni la tribu, ni la identitat, en contrari és una zona geogràfica amb una certa característica lingüística. Per això no existeix, que jo sàpiga, un lema com “Low germany is not germany” fins ara.