Un viatge per la llengua

Continuo aquest report del viatge de l’estiu passat (2014).
Vàrem arribar a Lesachtal (Caríntia, Àustria) que és una vall molt profunda dels Alps. Hi havíem vingut unes vegades per l’estiueig, i aquest cop ens vàrem allotjar en un poble anomenat Obertillach (gairebé l’últim municipi més oriental de Tirol).

Vàrem estar-hi durant una setmana.

Vàrem anar una petita excursió cap a muntanyes alpines. Des d’un aparcament vàrem pujar-hi de peus durant dues hores, vàrem arribar un cafè o refugi de muntanya i hi vaig veure aquest rètol bilingüe.

S’indica que d’altra banda de la carena és el territori italià -la gent parla el vènet, el ladí, el furlà i els dialectes alemanys depèn dels llocs- i d’aquesta banda és Àustria – es parla l’alemany: el bavarès meridional-.

Són llibres que tenen a veure amb aquest indret. En necessito un del vènet.

La frontera lingüística entre els romànics i els germànics -l’objectiu principal del nostre viatge- acabarà d’aquí a 10 quilòmetres més cap a l’est, perquè la zona romànica convertirà en la terra eslava.
Diré una anècdota. Quan estava a Lesachtal, el dia 30 de l’agost va tenir lloc la “V” de la Via Catalana a Viena. Volia participar-hi perquè vaig ser al mateix país que la capital d’Àustria. Però un trajecte de 5 hores només per l’anada m’ho va abandonar, llastima!

Això és la foto de la Via Catalana (2013) a Tòquio, en la qual vaig participar.