El tema realment important què, en el fons, s’està discutint davant de les primàries i del Congrés d’ERC és, crec, el model de partit. Fa uns dies, a La Vanguardia, vèiem ( “¿Dónde está la diferencia?” ) quines són algunes de les principals diferències entre les quatre previsibles candidatures. N’hi ha alguna pel que fa als valors
Ahir dissabte el Dossier Econòmic va publicar el meu article sobre “Els condicionants de la innovació”. Amb les dades que tenim avui, podem dir que la Unió Europea (UE) difícilment arribarà als objectius de l’agenda de Lisboa pel que fa a la inversió en R+D respecte al PIB (3%) en el 2010. Fins i tot, el
En Paco Longo és, a més d’un bon amic, professor d’ESADE i especialista internacionalment reconegut en temes de lideratge, estructura de les organitzacions, especialment públiques, recursos humans, etc., i dirigeix a ESADE, l’Institut de Direcció i Gestió Pública. Fa uns dies va fer una conferència sobre el lideratge a les organitzacions, privades o públiques, a l’època
Els moviments tàctics en política, com en l’estratègia empresarial per exemple, són un tema molt delicat. Bàsicament, han de permetre aconseguir els objectius estratègics del partit (o de qualsevol organització) però, a més, han d’intentar seguir uns criteris, unes “bones pràctiques”, per a ser acceptats, merèixer la confiança i ser creïbles per a la gent.
Ahir vaig publicar una modesta entrada al meu bloc titulada “ERC: estratègia, pactes i credibilitat” que es va convertir, almenys una estona, en portada de les prestigioses Vilaweb i Poliblocs (“La gent ara ja no es creu la equidistància d’ERC”) i que va merèixer, també, un apunt en el bloc de Saül Gordillo, blocaire polític de referència, amb el títol
Dèiem fa uns dies (a l’entrada “Sobre l’estratègia d’ERC”) que l’estratègia d’ERC ha de ser la de l’esquerra nacional, la de l’esquerra catalana independent (veure l’entrada sobre “L’esquerra catalana independent”). Es a dir, ha de mantenir la equidistància ideològica i ha de plantejar-se un doble objectiu i un avenç simultani, i amb la mateixa importància:
Aquestes han estat les entrades més visitades del bloc durant el mes de març de 2008: No és això company Uriel Tranquil Manel, tranquil Sobre la ideologia i els valors d’ERC El “català emprenyat” ?: no gràcies. Política industrial i política empresarial El drama del finançament Quina política industrial? Scotland: una certa enveja Infraestructures: millora
Fa molt i molt de temps que ens coneixem amb el Conseller Castells. Sempre se l’ha considerat de l’ala més catalanista del PSC. I ell, que té un excel lent sistema de comunicació, s’ha cuidat de no desmentir mai aquesta adscripció. Mès aviat al contrari, s’ha cuidat de fomentar-la sempre que li ha convingut. El
El bloc va començar a l’agost de 2005. I aquestes són les entrades més visitades des d’aleshores: Les entrevistes de Sala i Martin. Qui ha de dir amb qui pactarà???. L’hora d’ERC. La cerimònia de la confusió. L’aeroport d’una nació sense estat. ERC, passat recent: punt i final. L’esquerra catalana independent. Alguna Pregunta Més??: sobre
Els d’ERC som i volem ser l’Esquerra Nacional, es a dir volem avançar cap a l’exercici del dret a decidir què ens ha de portar a la independència i, simultàniament i amb la mateixa intensitat, volem avançar en les polítiques socials que ens permetin anar millorant les condicions i la qualitat de vida de la
El company i ex-Conseller Joan Carretero ha fet algunes declaracions contradictòries en relació a la permanència d’ERC al Govern d’Entesa. Tant en el programa de Mònica Terribas, que vaig poder veure en directe, com fa poc a Europa Press segons reprodueixen els diaris. Pel que sembla, Joan Carretero va dir, d’una banda, que a ERC no li convé
Segons l’Estatut, a principis d’agost de 2008 hauriem de tenir un nou sistema de finançament. Hem de tenir clar que, al contrari del que passava amb el model aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005, amb el model pactat per Mas i Zapatero el 21 de gener de 2006, que és el que
En Miquel Iceta és, sens dubte, una de les veus més intel.ligents i clarividents del PSC. També un dels seus portaveus més autoritzats, a més d’un dels seus oradors i polemistes més brillants. El passat 20 de març va publicar a l’ABC un article, “Tras las elecciones”, que reprodueix el mateix dia en el seu
Aquí teniu l’article que varem publicar a El Punt de 15 de març de 2008, juntament amb l’Albert Roig. Ha costat temps i esforços, però el projecte de llei de seguretat industrial finalment ha iniciat la seva tramitació al Parlament. Tot i les esmenes a la totalitat presentades pels grups parlamentaris de CiU i del
L’ex-alcalde de Mataró i ara, per segona vegada, “Diputado de las Cortes Generales” de Madrid, va escriure fa uns dies un apunt al seu bloc titulat “Un grapat de frikis”. En aquest apunt dedica a la gent d’ERC un conjunt de “floretes”, a més del títol, com ara: “això sembla ca’n pixa”; insinuant que ERC utilitza la