En Paco Longo és, a més d’un bon amic, professor d’ESADE i especialista internacionalment reconegut en temes de lideratge, estructura de les organitzacions, especialment públiques, recursos humans, etc., i dirigeix a ESADE, l’Institut de Direcció i Gestió Pública. Fa uns dies va fer una conferència sobre el lideratge a les organitzacions, privades o públiques, a l’època de la societat del coneixement, es a dir la nostra època, que considero d’un gran interés, tant teòric com pràctic.
Paco Longo considera que el lideratge a les organitzacions de la societat del coneixement ha de ser un lideratge distribuït o compartit. A les societats i les economies en les que el coneixement té un paper fonamental les organitzacions tenen uns entorns molt més exigents: la direcció està sobrecarregada i guanyen importància els aspectes tècnics. Hi ha un increment de la diversitat interna en les organitzacions, tant pels diferents origens i culturas de la gent, com per les seves variades especialitzacions. Al mateix temps, les organitzacions tendeixen a ser menys jeràrquiques, són molt més planes, el que afavoreix la fluidesa en els fluxes d’informació i la descentralització del poder i la presa de decisions. Aquestes organitzacions necessiten gent altament qualificada i amb projectes i iniciatives propis perquè les àrees amb necessitats d’expertesa tendeixen a multiplicar-se; la pressió per a innovar i anticipar-se és cada cop més gran i el talent és una avantatge competitiva.
A les nostres societats, doncs, les organitzacions s’han de liderar transferint talent i confiança. Els líders, d’una banda, han de tenir seguretat en ells mateixos i, de l’altra, han de saber delegar, en paraules de Paco Longo han de “saber usar el comandament a distància”. Pel que fa a l’equip de direcció ha de tenir maduresa i capacitat d’autoimpulsar-se. El lideratge ha de donar una visió i una orientació clares de cap a on es va; ha de crear i mantenir la motivació i el compromís de les persones per a seguir aquesta direcció; i ha d’afrontar i ser capaç de gestionar els canvis en una societat en la que es produeixen de forma contínua i cada cop més ràpida. El lideratge ha de ser, doncs, un recurs necessàriament compartit o distribuït i s’ha de convertir en un atribut important de la pròpia organització.
El lideratge compartit o distribuït té, segons Paco Longo, vàries característiques que val la pena esmentar. Primera, el lideratge depén de la situació concreta en una organització concreta, és a dir, requereix tenir l’autoritat moral (i no merament formal) per a dirigir, cal ser capaç d’exercir influència per a aconseguir convèncer a la gent, i cal ser capaç d’establir un diàleg entre visions i models mentals diferents. Segona, és un estil de lideratge que tendeix a delegar en els col.laboradors, amb més intensitat quan més elevada sigui la maduresa de l’equip directiu. Tercera, el lideratge condiciona la direcció i la gestió de la organització; el lideratge no depen necessàriament de cap autoritat formal, i ha de identificar i promoure als bons directius, als directius de qualitat. Quarta, amb el lideratge “se hace camino al andar”, perquè no es tracta de “ser líder”, sinó què el que cal és liderar; consequentment les conductes i els comportaments del lideratge han d’adaptar-se a les diferents situacions i poden canviar al llarg del temps. Cinquena, el lideratge es pot aprendre, a partir de l’observació, de l’avaluació dels errors i de la seva corresponent correcció quan calgui; cal aprofitar els nostres punts forts per a aprendre a liderar.
Segons Longo, el lideratge és més fàcil quan tenim organitzacions poc jeràrquiques, que donen prioritat a la innovació, que practiquen unes polítiques de recursos humans a la mida de les persones, i que tenen directius que són capaços de fer activar el talent.
Crec que aquestes reflexions sobre el lideratge en les organitzacions de la societat del coneixement són molt pertinents i ens poden ser molt útils en la molt necessària reflexió per a reformular el funcionament de l’administració pública i també dels partits polítics en el nostre país. Però a aixó hi farem referència un altre dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!