El company i ex-Conseller Joan Carretero ha fet algunes declaracions contradictòries en relació a la permanència d’ERC al Govern d’Entesa. Tant en el programa de Mònica Terribas, que vaig poder veure en directe, com fa poc a Europa Press segons reprodueixen els diaris. Pel que sembla, Joan Carretero va dir, d’una banda, que a ERC no li convé estar en aquest tripartit però, de l’altra, que a Catalunya potser no li convingui que ERC provoqui que el President de la Generalitat hagi de convocar eleccions anticipades. En què quedem?.
Tanmateix, de les raons que Joan Carretero dóna per a deixar el govern m’agradaria fer referència a les relatives al model de finançament. Segons les seves declaracions a Europa Press recollides pels diaris, ERC ha de sortir del govern si el model de finançament no és bilateral, propi i diferenciat i si no és equivalent al concert econòmic. Doncs, ja no cal que en parlem més. Amb l’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 ens podiem haver acostat a un model de finançament bilateral, propi i diferenciat i amb uns resultats propers als del concert econòmic. Però, amb l’Estatut aprovat per les Cortes Generales i pel poble de Catalunya en referèndum, l’Estatut pactat per Mas i Zapatero el 21 de gener de 2006, continuem amb el mateix model que el 2001. És a dir, multilateral, en el marc del que es decideixi en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, i malauradament lluny del que serien els resultats d’el concert econòmic, perquè el finançament està a les mans de l’Estat (veure el meu apunt “El finançament en mans de l’Estat”). Ras i curt, les condicions que posa Joan Carretero pel que fa al finançament signifiquen la sortida automàtica d’ERC del Govern d’Entesa.
Personalment, crec que, per vàries raons, seria un error la sortida d’ERC del govern. Uns arguments que, en part, ja vaig avançar en un apunt anterior: “No és aixó, company Uriel”. Primer i en termes generals, crec que sempre és més fàcil i més ràpid avançar cap a la consecució dels objectius d’un projecte polític, en aquest cas els de l’esquerra nacional independent, des del govern que des de l’oposició. Segon, perquè una sortida d’ERC del govern d’Entesa ens posaria davant d’una alternativa igualment negativa pels nostres objectius: o be es produïria una entesa entre el PSC i CiU, la molt esperada (per alguns) “sociovergència”, que ens portaria a l’oposició per molts i molts anys; o be el President de la Generalitat hauria de convocar eleccions anticipades, una alternativa nefasta en aquest moment, després dels resultats de les eleccions espanyoles, quan ens convé un període de tranquilitat per a governar i governar be i amb la màxima seriositat, per a recuperar la confiança de molts dels nostres potencials votants. Tercer, perquè una sortida d’ERC del govern només podria afavorir els que van renunciar a l’Estatut i al model de finançament que va aprovar el Parlament de Catalunya, -sigui per acció, CiU i PSOE, amb el pacte Mas-Zapatero, o per omissió, el PSC, deixant fer al PSOE-, en lloc de permetre avançar en els objectius de l’esquerra nacional: el dret a decidir per arribar a la independència i, simultàniament i amb la mateixa importància, les polítiques socials per a la millora de la qualitat de vida de la majoria de la gent. Quart, perquè l’Estatut, ens agradi més o menys, va ser aprovat democràticament en referèndum pel poble de Catalunya, i ara, de moment, haurem d’intentar aconseguir el millor model de finançament possible en el marc d’aquest Estatut; i les nostres propostes en aquest sentit, -per tal d’aconseguir la màxima bilateralitat possible, la major disminució del dèficit fiscal possible, una reforma de la LOFCA el més favorable possible als interessos d’un finançament més just per a Catalunya-, seran més fàcils d’aconseguir des del govern que des de l’oposició.
Per cert, i ho dic només de cara als que sempre parlen de les poltrones, els sous i les prebendes del govern, en el meu cas particular, com en el d’en Joan Carretero, l’endemà de deixar el meu càrrec en el govern podria a tornar a la meva anterior professió, amb un sou molt semblant al que tinc ara, i amb una qualitat de vida personal sens dubte millor que la d’ara (evidentment ho faig perquè vull i perquè crec en el bé públic, els valors públics i altres coses “antigues i passades de moda”, per a alguns, com aquestes). Tanmateix, i com ja s’ha pogut comprovar, en el tema del govern no veig les coses com el company Joan Carretero.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!