Segons l’Estatut, a principis d’agost de 2008 hauriem de tenir un nou sistema de finançament. Hem de tenir clar que, al contrari del que passava amb el model aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005, amb el model pactat per Mas i Zapatero el 21 de gener de 2006, que és el que figura a l’Estatut, “el nou model de finançament, …, seguirà la lògica de l’aprovat l’any 2001 i vigent en l’actualitat”, un fet que “… no significa necessàriament que millori el finançament de la Generalitat…”, ja què “… no es pot oblidar que l’article 206.3 de l’Estatut estableix que els nivells de solidaritat i anivellament entre comunitats autònomes seran establerts per l’Estat. En definitiva, …, tot quedarà a les mans de l’Estat”. Així ens ho recorda, al darrer Dossier Econòmic, el professor Jordi Pons al seu article “L’hora de la veritat”.
En Jordi Pons apunta, per tant, que “… amb tota probabilitat, abans de la data esmentada els governs català i espanyol arribaran a un principi d’acord (consensuat prèviament per l’Estat amb la Junta d’Andalusia), que posteriorment haurà de ser negociat multilateralment …, en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financera”.
Al mateix temps, i en el mateix article, el professor Pons es mostra escèptic en quant a la publicació de les balances fiscals regionals per part de l’Estat, i encara més respecte a què siguin utilitzades en la negociació del nou model de finançament, tot i que en demostra la seva necessitat i la seva lògica. Amb les paraules del professor: “…no sembla gens forasenyat reclamar que, per negociar el nou model de finançament, es disposi prèviament de les balances fiscals…”, ja què “… és evident que els recursos obtinguts per una regió mitjançant el model de finançament influeixen -de manera molt principal- en la magnitud del seu dèficit/superàvit fiscal amb l’Estat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!