Fa uns dies el professor Joan Subirats escrivia un magnífic article a El Pais, edició Catalunya, sobre el paper, preocupacions, problemes,…, dels alcaldes i alcaldesses. Us el recomano. Reconforta que un professor del seu prestigi reconeixi el treball que fan (fem) aquestes persones -i que crec que caldria fer extensiu a regidors i regidores- per
Està arribant el moment de la veritat. Ara, els diferents partits s’hauran d’anar definint definitivament sobre el projecte d’Estatut aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya, així com sobre el model de finançament que s’hi inclou. És un moment important perquè ens hi juguem que Catalunya pugui avançar nacionalment, econòmicament i socialment en els
El model de finançament està en el moll de l’os del Projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. És un dels elements clau perquè Catalunya només podrà avançar nacionalment, econòmicament i socialment si tenim un bon model de finançament. La competitivitat de les empreses i la productivitat de l’economia en depenen. El benestar i
El model de finançament és un element clau del Projecte d’Estatut aprovat pel Parlament. Catalunya només avançarà des del punt de vista nacional, econòmic i social si tenim un bon model de finançament. El que va aprovar el Parlament és potent i ambiciòs, però també realista i possible. El “model català” proposa canviar l’actual model
Magnífic llibre de Martí Marin i Corbera sobre l’alcalde franquista de Barcelona, Josep Mª de Porcioles, “Josep Mª de Porcioles. Catalanisme, clientelisme i franquisme”. Una desmitificació molt ben documentada d’aquest alcalde que el situa al seu lloc: a la banda de la dictadura franquista. Lluny, doncs, de com ens l’han volgut presentar alguns destacats polítics
Pel que fa al nou Estatut ara és l’hora de la calma i de la unitat. Calma i unitat dels partits catalanistes que el varen aprovar per aconseguir un bon Estatut i un model de finançament potent i ambiciós. La pressa, que alguns semblen tenir ara, no és bona consellera. El campi qui
Hi ha boicot als productes i serveis catalans?. A qui afecta realment?. És un problema estructural per a les empreses catalanes o només una grip passatgera?. Es pot convertir en una oportunitat de futur per al teixit productiu català?. Aquestes són les verdaderes preguntes a plantejar-se i respondre davant de la situació actual. Els empresaris
Just dos anys desprès del Pacte del Tinell podem dir que aquest va ser un acord estratègic per a fer un salt en l’autogovern i alhora va ser un acord per a governar. A Catalunya tenim un govern que pren decisions, que fa obra de govern a tots els nivells. Un govern que ha encetat,
Aquesta ha estat una setmana molt especial per les festes que s’hi acumulen. Hi ha, doncs, mes temps per descansar, per caminar, llegir, estar amb la familia i els amics, anar al cinema i al teatre, etc.. He procurat fer-ho i disfrutar-ne. He pogut anar al Teatre Nacional de Catalunya a veure “Les falses confidencies” de Marivaux.
Sant Pau es va convertir al cristianisme després de caure del cavall camí de Damasc. Ara Artur Mas i CiU s’han reconvertit en el curt temps que va de l’aprovació de l’Estatut a Catalunya a la seva arribada a Madrid. De fet, és tornar més o menys al lloc de sempre: el del liberalisme
Com dèiem la “sociovergencia” encara te un poder enorme. La seva força es l’entramat d’interessos i de poder, no exclusivament politic, que tenen i mantenen. I que volen continuar mantenint. Son els principals interessats en la “gran coalició” CiU-PSC al govern de Catalunya. Però, no ho tenen fàcil. La majoria dels seus votants, simpatitzants i militants, tant d’uns com dels altres, difícilment ho
La “sociovergencia” es el “oasi català”. El formen els que tradicionalment han tingut el poder. Especialment des de l’arribada de la democràcia. Son els que han tingut i encara tenen el poder a Catalunya. Es un entramat d’interessos y poders -econòmics, socials i politics-. A Catalunya es parla de la “sociovergencia” per a referir-se a la confluència d’interessos i al fet de compartir el poder
Estem assistint a una extensa i intensa ofensiva per a facilitar una colaboració estreta PSOE-CiU a Espanya y un govern CiU-PSC a Catalunya. Es l’anomenada “sociovergencia”. Poders econòmics, politics i opinadors, especialment els relacionats amb CiU, però també amb el PSOE i, en algun cas, amb el PSC s’hi han llançat amb totes les armes. A vegades, la excusa es la recent “Grosse
Fins a quin punt el PSOE vol canviar d’alïats al Congrès dels Diputats?. ERC i IU-ICV deixerien pas a CiU i PNB?. Potser les coses són més sencilles, almenys de moment. Davant de l’ofensiva del PP, tàcticament el PSOE està obligat a prendre la iniciativa amb l’aprovació de lleis fonamentals del seu projecte de reforma.
He llegit el llibre de memòries de Xabier Arzallus. No se si dir-ho encara es políticament incorrecte, però l’Arzallus es un polític que sempre m’ha agradat. Home de idees i principis, d’estratègies i no de tacticismes de curta volada. Les seves memòries tenen un gran interès ja que donen la seva visió, de fets i