Ahir a la tarda vaig anar a veure l’obra de teatre Adreça desconeguda, basada en la novel.la del mateix nom, publicada el 1938 per Katherine Kressmann Taylor. Una obra, en part visionària, sobre l’ascens del nazisme i sobre les seves repercusions tràgiques en l’amistat, les formes de ser i les relacions personals dels dos protagonistes,
Aquest és el títol de la darrera novela d’Hèctor López Bofill que he llegit amb plaer i d’una tirada. Com un thriller polític el defineix la contraportada, centrat en un conflicte polític i militar que afecta a Catalunya i Euskalherria respecte a España. I la contraportada continúa dient-nos que “amb les aventures d’aquests personatges que
Ahir al vespre varem poder gaudir al Teatre Lliure d’aquest magnífica obra que és Otel lo. Quants sentiments i emocions concentrats en quasi tres hores: la gelosia, l’enveja, l’amor contraposat a la mort i la destrucció, la manipulació, la traició, l’odi,…. Em va agradar molt. Vaig disfrutar-hi. Els actors, especialment Pere Arquillué (Otel lo) i
Òmnium Cultural ha manifestat –amb el suport de 10 Premis d’Honor de les Lletres Catalanes- que, independentment que les editorials privades portin a Frankfurt els autors/res que estimin convenient, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Llull, ha de portar-hi les manifestacions culturals que s’autodefineixen, es perceben i es reconeixen com a catalanes. En
Voldria compartir algunes de les lectures que he fet, i també de les películes i obres de teatre que he vist darrerament. Imprescindible per a tots els que estem relacionats amb els governs locals i amb la gestió en el mon local, “Democratitzar l’administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives”, amb la coordinació de Quim Brugué.
Aquesta ha estat una setmana molt especial per les festes que s’hi acumulen. Hi ha, doncs, mes temps per descansar, per caminar, llegir, estar amb la familia i els amics, anar al cinema i al teatre, etc.. He procurat fer-ho i disfrutar-ne. He pogut anar al Teatre Nacional de Catalunya a veure “Les falses confidencies” de Marivaux.
M’he tornat a llegir “La pell freda” d’en Sánchez Piñol. M’ha agradat mes que la primera vegada però, per mi, es molt millor “Pandora al Congo”. Tanmateix, l’estil narratiu, la imaginació, les reflexions que traspuen de les seves noveles m’encanten. També m’he llegit el seu llibre d’historia antropològica (?) “Pallassos i monstres” sobre els dictadors